MANEL CAMPS BOSSER

El Sabadell, motor de la transformació de Sant Roc

[Per Manel Camps Bosser, periodista]

A l’edició del dijous i divendres de Setmana Santa d’aquest diari, a la secció Patrimoni de Sabadell, es feia referència a la transformació de la plaça de Sant Roc i s’hi esmentava el Banc de Sabadell com un motor d’aquesta transformació. Per concretar-ho una mica més, potser és bo recordar que, ara fa setanta anys, i sota la presidència de Ferran Casablancas i Planell, el genial inventor i el sabadellenc més universal que ha donat mai la nostra ciutat, el Banc de Sabadell portava la iniciativa en la transformació de la plaça, ja que va posar en marxa la construcció de la seva nova seu. L’entitat necessitava aleshores ampliar les instal·lacions que tenia, ubicades, des del 12 de març del 1883 i en règim de lloguer, a la planta baixa de la seu del Gremi de Fabricants de Sabadell, al número 30 del carrer de Sant Quirze. Volia dotar-se d’una seu pròpia i independent que tingués les característiques necessàries i adequades per a l’activitat bancària i el prestigi i la dimensió que el banc anava adquirint. 

El consell que presidia Casablancas i que tenia en Francesc Monràs i Ustrell el seu primer executiu ja feia uns anys que hi treballava. Així, el 1949 havia adquirit dues finques al carrer de Sant Pau, al davant del Teatre Principal, i tot l’edifici de l’antiga Posada de Catalunya, situat al número 18 de la plaça de Sant Roc, davant per davant també de l’església de Sant Feliu, i que era conegut popularment com a Ca la Tuies. Les tres edificacions, una vegada enderrocades, configuraven un solar de 27.890 pams (1.053,68 metres quadrats) al cor mateix de Sabadell.

Les obres de la seu nova van començar el juny del 1951. La construcció va durar dos anys i es va dur a terme sota la direcció de l’arquitecte Lluís Bonet i Garí, responsable també de la redacció del projecte. Nascut a Argentona el 1893, havia estat deixeble d’Antoni Gaudí i Cornet i s’havia format al costat de Josep Puig i Cadafalch. Continuador de les obres del temple de la Sagrada Família després de la mort de Gaudí el juny del 1926, Bonet i Garí era considerat un dels representants més destacats del monumentalisme, la tendència arquitectònica que intentava crear edificis que impressionessin per la proporció dels elements que utilitzava.

El nou edifici, construït amb materials de gran qualitat i decorat internament amb obres d’artistes locals com Antoni Vila Arrufat o Camil Fàbregas, tenia un soterrani, una planta baixa, quatre plantes en alçada i un àtic. El soterrani i les plantes baixa, primera i segona, amb una superfície total que superava els tres mil metres quadrats, es van destinar a cambra de seguretat, oficines i despatxos per a la direcció i consell d’administració. Fidel, però, a la cultura pragmàtica de l’entitat, les dues plantes restants i l’àtic es van pensar per a habitatges que, en règim de lloguer, esdevindrien una font complementària d’ingressos i d’amortització de l’obra feta.

El 26 de juny del 1954 va ser la data triada per a la inauguració de la nova seu. Va ser un altre dia important en la història del Banc de Sabadell. Després de 71 anys, l’entitat deixava les dependències de l’edifici corporatiu del Gremi de Fabricants i, per primera vegada, disposava d’un immoble de propietat que l’identificava clarament, al bell mig de la ciutat que li donava nom. En el mateix acte d’inauguració, que es va celebrar a la tarda, el banc va ser distingit amb la Medalla d’Or de la Ciutat, a petició del Gremi de Fabricants, la Caixa d’Estalvis de Sabadell, la Cambra de Comerç i la Cambra de la Propietat Urbana. Va ser un gest simbòlic que evidenciava la simbiosi entre la vocació de l’entitat per servir la comunitat i la confiança que aquesta tenia en el banc que impulsava la seva economia.

La inauguració i benedicció de l’edifici, segons era costum, va reunir una magnífica representació de “tot Sabadell”. Autoritats civils, religioses, judicials i militars, una àmplia representació del ric teixit sociocultural de la ciutat i la seva àrea d’influència i molts accionistes i clients es van aplegar i omplir el que, a partir d’aleshores, era un emblemàtic edifici de la plaça de Sant Roc i de Sabadell.

A mitjans dels anys setanta, quan el Banc estava en plena expansió i creixement provincial, l’edifici de la plaça de Sant Roc ja s’havia fet petit per acollir adequadament totes les persones que hi treballaven. Va ser per això que l’any 1973 es van iniciar les obres de construcció d’una nova seu social a la plaça de Catalunya, que també va contribuir que la nova plaça agafés forma i protagonisme. A partir de l’1 de maig de l’any 1976  i fins al desembre del 1977 s’hi van anar traslladant els empleats i les empleades. Finalment, l’any 1981, l’any del centenari del banc, la raó social de l’entitat va passar al nou edifici i l’edifici de la plaça de Sant Roc va esdevenir el que encara és avui: l’oficina principal del banc a Sabadell i la seva seu històrica.

Comentaris
To Top