Publicitat
Ciutat

Farrés: “El SurfCity no té un impacte negatiu al Ripoll”

D’esquerra a dreta: Isabel Vega, Mercè Argemí, Gerard Codina, Marta Farrés, Antoni Serra i Arnau Bonada / VICTÒRIA ROVIRA

“Hem tingut gent que ha volgut instal·lar-se al riu, però per la falta d’usos ben definits no s’hi han pogut instal·lar”,va lamentar l’alcaldessa Marta Farrés, durant la seva intervenció sobre el futur del riu Ripoll, en el marc del cicle de debat conferències, coorganitzat per la Fundació Bosch i Cardellach i la Federació d’Associacions Veïnals de Sabadell (FAV).

Farrés, qui va venir acompanyada per bona part dels membres del seu govern, no va renunciar “al cos a cos” per defensar l’estratègia de l’Ajuntament i l’arribada d’inversió privada: “La nostra voluntat és que passin coses al riu. El Ripoll per si sol se’ns degrada. El terreny –SurfCity– està catalogat d’equipament i no és zona verda, per tant, no hi ha impacte negatiu”, va afirmar amb rotunditat.

Sobre el projecte en qüestió Farrés va assegurar que “no em preocupa ni l’espai ni la viabilitat ambiental” però sí dos “elements de risc”: el risc de fallida econòmica de la promotora durant el procés de construcció i que d’aquí a cinc, deu o quinze anys, no sigui viable econòmicament. “Per què ens atrevim? Tenim una instal·lació com La Bassa que seria relativament senzill instal·lar aquesta instal·lació aquí dins”.

“No sé de quina elit estem parlant”

Una de les intervencions que més recels va despertar entre alguns dels assistents va ser la de l’economista i president de Xarxa Onion, Arnau Bonada, qui abans de dir “sí o no al projecte” va voler compartir algunes dades de quin era el context econòmic de la ciutat, entre les quals, la davallada del PIB per càpita a la ciutat i la posició que ocupa la ciutat entre els municipis de més de 50.000 habitants: “A Catalunya hi ha vint-i-tres municipis i si fos futbol, hauríem baixat. L’evolució ens situa en la posició vint-i-dos. No som un municipi pobre o especialment pobre, però som un municipi amb poca activitat econòmica”, va assegurar Bonada, mentre detallava que una de les causes d’aquest escenari són “les feines i llocs de treball de valor afegit inferior als que històricament es generaven”, passant, per exemple, d’un 24% del sector industrial, l’any 2001, a un 10% en l’actualitat.

És per als motius exposats que Bonada va llançar als assistents la pregunta de si Sabadell estava en condicions per dir No a noves oportunitats, defensant que “hauria de ser una injecció de moral. Que algú em digui quin va ser el penúltim actor que va invertir 14 milions d’euros a la ciutat”. Bonada també va voler dirigir-se als detractors del projecte, molts d’ells presents a la seu de la Fundació, quan va qüestionar alguns dels punts de discòrdia entre uns i altres: “Fent un càlcul aproximat, ens mouríem, a molt estirar, a 200 vehicles al dia. A la Gran Via en passen diàriament 22.100. El concepte elitista m’ha encantat. Si 30 euros és elitista, no sé de quina elit estem parlant.”, va ironitzar, despertant malestar entre els opositors al projecte.

Per acabar, Bonada, qui només va trobar un però al projecte –la grandària del pàrquing– va defensar que “l’esport és generació d’activitat econòmica i a Sabadell l’esport està en el nostre ADN” i que cal “evitar” que el SurfCity es converteixi en una “illa”: “Serà feina dels emprenedors seduir als usuaris. Hem de veure de quina manera l’oportunitat del surf s’acaba aprofitant per al teixit econòmic de la ciutat”.

Des de l’Associació Amics del Ripoll, l’anunci de la possibilitat que es construeixi una piscina d’onades no va ser gens ben rebuda, tal com va quedar palès a través de la historiadora i membre Mercè Argemí, previ repàs de la història del riu al pas dels diversos segles: “La Bassa ja és un impacte increïble que ja ens hem menjat amb patates. Enlloc que el verd entri a la ciutat, estem baixant el ciment a la llera del Ripoll”, va lamentar, mentre va proposar que “ens plantegem el moment actual de desindustrialització com una pèrdua, però ho hauríem de veure com una oportunitat per renaturalitzar un espai”.

En la mateixa línia, es va expressar el tècnic ambiental d’Adenc Gerard Codina en alertar que “si fragmentem el riu amb l’aparició de projectes urbanístics, posem en risc la biodiversitat”. La recuperació de la tortuga autòctona de rierol podria ser una de les espècies que es veurien afectades pel projecte del SurfCity: “Si urbanitzem el voltant del riu, no podran fer les seves postes”, va lamentar.

Publicitat
Comentaris
To Top