Fins no fa tant, la llet es comprava a les vaqueries. Els comerciants tenien les seves pròpies vaques al costat de la botiga, les munyien i els clients obtenien llet fresca. Aquesta imatge, feta per Joan Balmes el 25 d’abril del 1948 i recollida al llibre L’Abans Sabadell, mostra la vaqueria del carrer de Llobet, al Centre. Mentre un home muny la vaca, una noia espera amb una gerra que li serveixi la llet fresca del dia.
Joan Balmes / L’Abans Sabadell
Diverses generacions de sabadellencs anaven a comprar la llet a les vaqueries. Cisco Raurell, per exemple, anava a una del carrer de Sardà quan tenia uns set anys. “La meva mare em deia que la lletera no feia bona mesura, i és que jo me’n bevia una mica de tornada a casa!”, recorda. Pensant en aquella llet, assegura que “era molt més bona, una cosa exagerada”.
Depèn del dia sortia més bona o aigualida, i el que és clar és que mai era igual. Comparada amb la d’avui, li sembla que és una beguda diferent.
