[Per Josep Mercadé, periodista]
Des de les institucions no sempre s’ha vist amb bons ulls que la ciutadania cerqui alternatives per defensar posicions contràries a iniciatives que es plantegen des del poder legitimat per les urnes. A través de plataformes ciutadanes és possible canalitzar unes aspiracions que no sempre són coincidents amb el que promouen les formacions polítiques. Un exemple d’això el tenim a la Campanya Contra el Quart Cinturó, que acaba de complir 30 anys defensant que no es faci aquesta via d’alta capacitat, des de Vilafranca del Penedès fins a Sant Celoni travessant el Vallès.
De fet, aquesta plataforma, que aglutina una sèrie d’entitats que coincideixen en la defensa d’un territori sense aquesta macroinfraestructura viària, podríem considerar que és una de les més veteranes de les creades en època constitucional per fer prevaldre unes opinions sovint contraposades a la d’altres sectors de la societat i, fins i tot, del govern de la Generalitat. Al llarg d’aquests 30 anys, crec que la Campanya Contra el Quart Cinturó ha fet una bona feina amb resultats prou tangibles que avalen l’existència d’aquests col·lectius per fer front a iniciatives promogudes des del Ministerio de Fomento totalment d’esquena al territori.
Una de les virtuts de la Campanya ha estat ser molt diligent seguint, de forma minuciosa, tota la tramitació dels documents. L’administració de l’estat és una maquinària molt potent que, des del primer anunci de construir aquesta autovia, ja no s’ha aturat. Per tant, cal estar sempre a l’aguait per anar seguint tot el procés de la tramitació. Això és el que s’ha fet i el que ha permès denunciar les irregularitats comeses que han comportat, en algun cas, la caducitat i la invalidació d’alguns dels tràmits realitzats per l’estat.
Un altre dels mèrits d’aquestes plataformes és que moltes vegades contribueixen a millorar els projectes. Al llarg d’aquests 30 anys, el govern de la Generalitat també ha evolucionat en aquesta qüestió fins a reivindicar un traçat que serveixi més per al territori que per evacuar vehicles cap a la frontera amb França o cap a l’interior de la península Ibèrica. Però gràcies a la pressió ciutadana es va aconseguir fraccionar el projecte en tres trams.
No sé si el ministeri enterrarà definitivament el projecte com vol la plataforma, però la idea inicial dels anys seixanta fruit de l’anomenat desarrollismo franquista està tocada de mort. El mateix va passar a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac quan, a principis dels anys vuitanta, la coordinadora per a la salvaguarda del massís va evitar una macrourbanització i va sembrar la llavor del futur parc natural.
