Publicitat
PEP MARÈS

‘Carpe diem’

[Pep Marès, mediador i gestor cultural]

Aquests dies que vaig de bòlit he hagut de rellegir La gestió del temps d’Iñaki Bustínduy. Un petit manual que descriu les característiques que té el temps, unes característiques que tot i que són evidents cal reflexionar-les. Segons Bustínduy, el temps té uns fets diferencials de la resta de recursos que tenim al nostre abast: equitat, és l’únic recurs perfectament socialitzat; amb independència de la condió. És gratuït, no té cost i cada dia en podem tenir (fins i tot encara que no vulguem), i en tercer, i últim lloc, la inelasticitat, el temps no és acumulable, ni es pot estalviar, ni presentable, ni substituïble, ni tan sols recuperable. Sí que és, però, invertible o bé malgastable.

Davant la tempesta d’entregues i presentació de projectes recupero també la tècnica Pomodoro, un mètode que serveix per administrar el temps desenvolupat per Francesco Cirillo a finals dels anys vuitanta. Com a curiositat, cal dir que aquesta tècnica fa servir un rellotge per dividir el temps dedicat a un treball en intervals de 25 minuts–anomenats pomodoros– separats per pauses.  El mètode és fonamentat en la idea que les pauses freqüents poden millorar l’agilitat mental, i intenta oferir una resposta eficaç davant del temps, en lloc de l’estat d’ansietat que sol provocar l’esdevenir del temps, en aquest sentit són fonamentals les etapes de plantejament, anotació, registre, procés i visualització. En el plantejament, cada una de les tasques són prioritzades en una llista Per fer avui. Això permet a la persona que fa servir aquesta metodologia estimar l’esforç que cada tasca pot requerir. Quan es completen els pomodoros (pel que fa a la tècnica, pomodoro significa un període indivisible de temps, usualment de 25 minuts), aquests es registren, donant un sentiment d’èxit i, alhora, dades base per a una posterior autoobservació i millora. Un objectiu essencial de la tècnica és eliminar les interrupcions, tant in ternes com externes. Això es fa registrant i ajornant-les sempre que sigui possible.

Hi ha cinc passos bàsics per implementar la tècnica: en primer lloc, decidir la tasca a realitzar i tot seguit posar el pomodoro (el rellotge o cronòmetre) a 25 minuts. En tercer lloc, treballar la tasca fins que el rellotge soni i anotar una un cop finalitzada. En quart lloc, prendre’s una pausa breu (5 minuts); i el cinquè i últim pas, cada quatre pomodoros, dur a terme una pausa més llarga (15-20 minuts).

Tot i que encara sembli lluny, arriba l’agost i tot para. Abans cal tancar i presentar els projectes oberts de fa mesos, per tant, és un bon moment per a plantejar-nos com aprofitar el temps professional, però també el lliure. Recupero també Productivitat personal en una setmana, de Jerónimo Sánchez, en què explica en menys de 100 pàgines com pots desenvolupar els hàbits productius clau, des de la recopilació d’idees fins a la revisió de les teves metes, passant per l’organització de tasques i material de referència, la planificació de projectes i l’ús de mapes mentals per desenvolupar la teva creativitat, un molt bon manual per completar la tècnica Pomodoro. Paro un moment, reflexiono… un cop un noi de Cadis em va dir: “La prisa mata”. Penso: carpe diem, una expressió provinent del llatí que significa “aprofita el dia”, es pot traduir com “aprofita el moment” o “viu el moment”, és a dir, aprofita l’oportunitat i no esperis a demà, perquè pot passar que demà l’oportunitat ja no existeixi.
Rellegits tots els manuals, amb les paraules del noi de Cadis al cap, decideixo aprofitar el temps i agafar-me uns dies de vacances, carpe diem.
Publicitat
Comentaris
To Top