Les valoracions del tècnic arlequinat després de la derrota davant l’Algesires per 0 a 1.
Amb la mel als llavis: “És un dia molt dolorós. És molt complicat ser objectiu per analitzar-ho. Veníem de tan lluny i ho teníem tan a prop i que en el darrer moment s’acabi escapant. És molt difícil de digerir”.
Què li ha faltat a l’equip?: “Pensàvem que seria un partit molt disputat, travat, amb poques coses. Una vegada més, i que no serveixi d’excusa, però hem començat amb quatre, cinc, sis faltes en contra, que ha fet la sensació de passaven coses a prop de la porteria. Però amb la defensa organitzada no passava res i tot es decidiria per petits detalls. Quan més controlat ho teníem, ens hem desajustat i ha arribat el gol. Sense estar brillants, ni tenint situacions molt clares, ho hem donat tot fins al final, però no ha estat suficient”.
Més de 10.000 aficionats: “Crec que és un partit per la gratitud, d’estar agraïts a tot el que ens han donat. Vam arribar en un moment molt difícil i ens han donat fins a la darrera gota de sang. Teníem molta il·lusió posada en aquest partit i en la possibilitat de continuar somniant amb alguna cosa gran, però ens hem quedat a la porta”.
Sis mesos molt intensos: “Ho estava parlant amb el Manolo. Si m’hagués salvat avui, estaria feliç. Fa una setmana, amb la Belén, vam parlar que si no fèiem ‘play-off’ seria una decepció. I si no haguéssim aconseguit l’ascens, també. Estic molt acostumat a caure i aixecar-me i aquesta experiència em farà ser millor. S’han entregat amb nosaltres i només tinc paraules de gratitud”.
Futur de Pedro Munitis: “No en tinc ni idea. Fa dos mesos que no veig als meus fills. El primer que vull fer és abraçar-me amb ells. Els necessito i estic destruït”.
El Sabadell s’acomiada del somni del play-off davant 10.000 persones
