[Per Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]
Ara fa dos diumenges, l’admirat Xavier Ferràs escrivia al suplement econòmic de La Vanguardia un esperançador article, titulat Semiconductors i territoris 4.0, sobre el renaixement industrial d’Europa. El seu optimisme es basava en l’èxit de l’holandesa ASML. Aquesta empresa, referent global de la indústria de semiconductors però relativament poc coneguda pel públic general, ocupa la posició número 37 en termes de capitalització borsària mundial. Es troba per sobre, per exemple, de companyies tan famoses com Shell, Novartis, Nike, Intel, IBM o AT&T.
L’origen d’ASML el trobem a la dècada dels vuitanta a Eindhoven, fruit de l’aliança entre Phillips i el fabricant de xips ASM. Qui hauria dit, aleshores, que aquella joint venture que va iniciar els seus dies en un cobert amb goteres cedit per Phillips avui valdria en borsa més de 10 vegades que els seus fundadors? De fet, l’any 1988 va estar a punt de desaparèixer, però els seus directius van aconseguir convèncer el consell d’administració de Phillips de continuar-hi apostant. Als noranta, la companyia va sortir a borsa i la resta és una història ascendent d’èxits tecnològics i empresarials.
Quan vam visitar Eindhoven amb una delegació de sabadellencs inquiets el desembre del 2019, tots els nostres interlocutors locals parlaven amb orgull d’aquesta empresa. ASML és la joia de la corona de Brainport, un ecosistema tecnològic que inclou multinacionals, pimes, start-ups, universitats, centres de recerca i una administració business friendly amb les idees clares. A més, l’empresa té un gran arrelament al territori i inverteix en moltes iniciatives locals. Un model econòmic i social que molts anticapitalistes farien bé d’estudiar abans de persistir en els seus discursos demonitzadors.
Que ASML hagi nascut, crescut i s’hagi mantingut a la regió d’Eindhoven no és casualitat. Com tampoc és casualitat que en el rànquing de les 100 empreses amb més capitalització borsària, abans esmentat, no n’hi hagi cap d’espanyola. Amb testosterona, fe i grans dosis de fortuna es poden guanyar Champions Leagues, però per generar empreses d’alta tecnologia que liderin mercats globals cal quelcom més. Coincideixo amb el doctor Ferràs en la defensa del model europeu de prosperitat i llibertat. Ara bé, en el cas espanyol, sense reformes estructurals i una profunda reformulació de valors, continuarem sent la guingueta d’Europa.
