I si poguessis tenir a les teves mans un bocí de The Dark Side Of The Moon, de Pink Floyd?
En era d’Airpods i de compartir compte a Spotify entre cinc amics, un bastió de dos irreductibles amics melòmans, Xavi Alabern i Francesc Puig, defensa les bondats dels vinils. Ho fan des de la botiga de discos Espai Records, que celebra 5 anys des que va obrir al carrer de Joan Maragall, 8. Una aventura arriscada, sí, però que funciona.
En ple segle XXI, la passió pel vinil és una qüestió de fetitxisme musical? Poder posseir un objecte associat a la força sobrenatural d’un grup de música.
Aquesta no és, especialment, la raó per la qual nostàlgics, col·leccionistes, melòmans i una nova fornada de gent tenen ganes de comprar vinils. “La gent que escolta vinils té un equip de música decent que els permet apreciar les qualitats de les cançons. Sonen millor”, apunta Xavi Alabern, un dels dos socis d’Espai Records. “Sempre lloaré les qualitats sonores d’aquest format”, insisteix. A banda d’això, sí que reconeix que és un valor afegit poder disposar de tot el que acompanya el vinil: la carpeta, les lletres, les fotos que l’acompanyen. “Pot ser una obra d’art en si mateix”.
Espai Records, al carrer Joan Maragall / VICTÒRIA ROVIRA
Una passejada per Espai Records és una rebel·lió contra l’era moderna de l’acumulació, de tenir-ho tot i ràpid. I després oblidar-se’n. Davant les llistes de reproducció que s’expandeixen fins a la infinitat, l’art de la paciència per remenar, pensar, imaginar, xerrar i escollir per degustar atentament.
Única a Sabadell, la botiga s’ha especialitzat en vinils de segona mà. “Una de les qualitats d’Espai Records és saber com aconseguir discos valuosos. Els comprem a gent d’altres països que els ven i els portem aquí”, comenta Alabern. També se’n continuen fabricant, de nous: “Ens hem d’espavilar a comprar-los ràpidament, perquè s’esgoten!”, afegeix.
A la botiga hi tenen algunes relíquies molt buscades, com un disc de jazz que val més de 300 euros. Des que van obrir, un dels vinils més venuts ha estat Back to Black, d’Amy Winehouse. A la llista dels més cobejats hi ha també Ok Computer, de Radiohead; l’esmentat Dark Side Of The Moon; Never Mind, de Nirvana; o Rumors, de Fleetwood Mac. Ho noteu, com es desaccelera el pas estressant del temps? A Espai Records les llistes de més escoltats van de cinc anys en cinc anys, i no cada setmana.
El que més es pot trobar a la botiga és rock clàssic dels 60 i 70, “l’època gran de la música popular”, matisa Alabern. Tampoc descuiden la música alternativa dels 90, ni totes les novetats de funky, jazz, soul i punk, a més d’alguna cosa de heavy i el rock progressiu que va començar a guanyar popularitat a partir dels 2000.
El millor de tot plegat és que Alabern i Puig, a més de socis, són dos col·legues de tota la vida. Espai Records va ser un salt a la piscina: “Ens agradava molt la música i el col·leccionisme de vinils. Des de feia 20 anys sabíem que a Sabadell no hi havia una botiga així”.
Els dos socis d’Espai Records, amics de tota la vida / VICTÒRIA ROVIRA
“O ho provem ara, o no ho farem mai”, van dir-se, cinc anys enrere. El temps ha passat –a fora de la botiga més ràpid– i des d’aleshores la música no ha deixat de sonar al carrer de Joan Maragall.
