JORDI SERRANO

Esplai La Baldufa, el secretari i l’interventor municipal

[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]

Si hagués de triar una entitat que és imprescindible a Sabadell, si hagués de triar la millor entitat a la frontera social, si hagués d’escollir l’entitat més valuosa, si hagués de fer un llistat de les millors entitats sabadellenques, la primera seria sense cap mena de dubte l’Esplai La Baldufa. No és la primera vegada que en parlo elogiosament. Aquest diari es fa ressò periòdicament de les veus del barri que consideren que és un barri amb moltes mancances i que se senten abandonats. Que ningú hi vulgui veure lectures partidistes, Can Puiggener és un barri amb moltes dificultats econòmiques, socials i culturals des de fa molts però que molts anys. Però avui no escriuré sobre aquestes mancances i les formes de resoldre-ho. Avui només faré referència a la reivindicació del grup d’Esplai La Baldufa per tal que l’Ajuntament els ajudi en les activitats d’estiu. Resulta que normalment tenen a les activitats d’estiu uns 80 nens i nenes, aquest any no arriben a 50 perquè les famílies no ho poden pagar. Són 140 euros per quatre setmanes. Anys enrere també hi ajudaven els serveis socials. Ara han canviat el sistema. I algun funcionari ximple considera que les famílies ho poden pagar. Però en quin món viuen? Tampoc no tenia cap sentit que cada família de Can Puiggener hagués d’omplir formularis i més formularis per demostrar que és prou pobre perquè l’Ajuntament pagui al seu fill el casal d’estiu. Realment, la burocràcia arriba a extrems delirants.

Però tot plegat té una raó de fons i és que l’Ajuntament no vol fer convenis plurianuals amb les entitats. Quan preguntes per què, et diuen que el secretari i l’interventor municipal no volen. La raó de fons és la Directiva Bolkestein, que, resumit, és la pitjor directiva neoliberal de la UE. Els cossos de l’Estat diuen que un conveni impedeix la lliure competència. Fins i tot en un esplai d’un barri com Can Puiggener! També hi ha el criteri que les entitats han de pagar la major part del cost de les activitats. Però per l’amor de Déu, com voleu que un grup de voluntaris molt joves aporti diners? Els voluntaris aporten el seu treball de forma voluntària, el que Peter Drucker en deia el PIB ocult, és a dir, el que costaria si haguéssim de pagar aquestes hores voluntàries. Una cosa que Florentino Pérez no farà mai.

El que seria lògic és que l’Esplai La Baldufa tingués un conveni per a quatre anys. I que hi hagués previst que l’Ajuntament assumís totes les despeses per a totes les activitats a Can Puiggener a 1 de gener. No cal obligar a fer tanta paperassa a tanta gent necessitada, ja que es produeixi l’efecte Mateo, que ara seria massa llarg d’explicar. Per què doncs la maquinària municipal impedeix fer convenis plurianuals? Els proposo un debat al Casal Pere Quart el setembre per debatre aquesta qüestió. De moment, l’únic que aconseguiran és que uns nens i nenes, fills de les famílies més necessitades de la ciutat, es quedin sense activitats d’estiu per 140 euros! Sento vergonya. Que Marta Farrés foti un cop de puny sobre la taula i arregli aquest disbarat. La democràcia és un sistema que quan la gent s’emprenya protesta perquè se’ls faci cas, però hauria de ser un sistema en què per coses evidents no calgués manifestar-se. Aquests nanos tenen tota la raó. Feu-los cas!

Comentaris
To Top