[Joan Marcet, professor de Dret Constitucional]
Quan arribem a aquestes dates del calendari, les principals institucions, els governs i els Parlaments s’afanyen a intentar tancar qüestions polítiques rellevants, que de vegades fa mesos que omplen pàgines de debat i controvèrsia. Des dels ajuntaments fins a la Comissió o el Parlament Europeu, tots els nivells de govern s’apliquen a enllestir els temes més urgents i a posar deures per a un estiu tot just començat.
L’Ajuntament de Sabadell ha enllestit en el darrer ple una llarga llista de qüestions, però sobretot ha desbrossat passos administratius i burocràtics per a dos de rellevants: el projecte del SurfCity –que li espera encara un llarg camí de processos administratius– i la urbanització de l’entorn de l’antic Artèxtil, per fer possible la seva conversió universitària. Però de manera especial ha debatut novament sobre la necessitat de la ronda Nord entre Terrassa, Sabadell i Castellar, que amb l’acord aconseguit entre governs i ajuntaments hauria de permetre la seva concreció i materialització. El debat sobre aquest tema, tant en el ple de l’Ajuntament de la nostra ciutat com en el Parlament de Catalunya, ha mostrat un cop més visions contraposades sobre la mobilitat a la segona corona metropolitana. Pensar que allargar alguna infraestructura ja existent, o construir un nou traçat ferroviari, solucionarà els actuals problemes de mobilitat és com a mínim ingenu.
S’han de calibrar segur els efectes mediambientals, però començant per trobar les millors i més ràpides i eficients solucions per a aquells problemes que pateix la nostra ciutat. Treure trànsit del seu interior, de la Gran Via, l’Eix i la ronda Ponent, hauria de ser una prioritat.
També el Govern central i el Congrés dels Diputats estan dedicant treball i esforç per arribar al cor de l’estiu amb els deures fets o ben encaminats. El mal anomenat “debat de l’estat de la nació” ha de servir també per això: plantejar prioritats i alternatives polítiques a molts dels reptes als quals ens afrontarem els propers mesos. Si només ens mirem les controvèrsies entre els socis de coalició i entre aquests i els seus suports parlamentaris, farem una anàlisi superficial i poc útil. Si, en canvi, aquests dies de debat parlamentari conclouen amb l’aprovació de propostes propositives, i amb el vistiplau al decret llei sobre mesures per a fer front a la crisi inflacionària que patim (principal preocupació política i social a la qual han de fer front tots els governs), a la controvertida Llei de Memòria Democràtica i a la modificació de la Llei del Consell General del Poder Judicial –que hauria de possibilitar el nomenament dels nous magistrats del Tribunal Constitucional i esquivar així la insubmissió constitucional del PP–, haurem enfocat l’estiu amb els deures ben orientats.
Moltes incerteses encara a l’horitzó immediat, però cal esperar determinació i accions decidides per superar els mals auguris, també dins un àmbit europeu, on la crisi energètica i inflacionària està pressionant l’economia i la societat fins a límits no recordats.
Per la seva banda, el Govern de Catalunya sembla més atrapat en controvèrsies internes que a buscar solucions als problemes dels ciutadans. Es parla també massa de la fortalesa de la coalició, i poc de les decisions i projectes del Govern. El Parlament de Catalunya és un clar reflex d’aquesta situació. I clarament no ajuda gens que el debat parlamentari estigui centrat de fa massa temps en els problemes judicials de la seva presidenta, per presumpta corrupció econòmica. La bandera no ho pot tapar tot i les lleis i els reglaments parlamentaris no es poden aplicar o canviar al gust i necessitat política de cada protagonista. Esperem que, finalment, el nou impuls que es vol donar al diàleg entre governs –per tal d’intentar reconduir el conflicte polític entre Catalunya i la resta de l’Estat– i una acció de govern que afronti els molts problemes que s’albiren en els propers mesos donin els fruits desitjats. També en aquest nivell ens calen perspectives positives per superar una tardor que es preveu difícil.
