Acabar amb els prejudicis i trencar estereotips. Amb aquesta idea neix ‘Tens la paraula’, la campanya de sensibilització de l’Oficina Tècnica Laboral (OTL), que a les portes del seu vintè aniversari, continua treballant per a la reinserció. L’acció, adreçada especialment a les empreses, pretén posar sobre la taula els beneficis de contractar persones en tractament de salut mental i servirà per continuar obrint les portes del món laboral a un col·lectiu de persones massa sovint silenciat.
El servei, en funcionament des de l’any 2002, es desenvolupa de forma coordinada entre l’ajuntament, entitats i espais com Vapor Llonch que treballen per conscienciar el teixit empresarial i aconseguir que noves companyies s’hi puguin adherir. “Treballem sobre itineraris molt personalitzats d’inserció laboral”, explica sobre el projecte Victòria Bafalluy, tècnica d’Integració Laboral de persones en tractament de Salut Mental. Hi ha una tasca d’orientació i suport per afrontar les dificultats en el camí i de preparació per anar a buscar una feina. A través d’una borsa de treball, es fa de pont entre empreses i usuaris, seleccionats posteriorment en el mercat segons les seves competències. “L’objectiu és que puguin assolir una autonomia en aquest procés de recerca d’ocupació”, resumeix.
La majoria d’usuaris es deriven des de l’Hospital Taulí i alguns d’ells passen primer pel servei Prelaboral del Vapor Llonch per entrenar i recuperar habilitats laborals abans d’endinsar-se en l’àmbit professional. És el cas del Carles, nom utilitzat per mantenir l’anonimat. La seva experiència esdevé excepcional pel llarg període que ha transitat en el marc del projecte. “Fa set anys que estic acompanyat per diferents entitats, sempre sota el paraigua del Taulí”, detalla.
Una formació molt més competencial que tècnica
El seu testimoni serveix per entendre la transversalitat d’una iniciativa que orienta l’usuari en tot el camí. En aquest sentit, Victòria Bafalluy destaca la importància del servei prelaboral, que comprèn el període de formació, preparació en tècniques de recerca de feina i millora d’hàbits per augmentar la probabilitat d’èxit. “És una formació molt més competencial que tècnica. Adquireixes competències en puntualitat, en ser nèt, treballar en grup… Són de caràcter genèric, no centrades en estudis regulats”, assenyala el Carles com una de les claus. “T’ajuden a fer un currículum, però també a vèncer pors. Et donen recursos per afrontar entrevistes i trobar empreses que puguin ajustar-se a cada cas”, remarca.
Després d’haver estat treballant durant dos anys a una empresa en tasques d’administració, actualment ha tornat la roda per cercar una nova sortida professional. Durant tot aquest temps, els seus companys no van saber res de la seva malaltia. “És com si tens una diabetis o colesterol”, exposa el Carles, amb qui, assegura, l’experiència ha resultat ser un èxit. “Ells t’ajuden a agafar embranzida, donant-te tècniques, recursos o apropant ofertes que els arriben. Alhora, jo busco pel meu compte. Es tracta de dirigir i acompanyar, no de col·locar”, apunta.
Enrolar-se en una empresa i sentir-se partícip ha despertat un gran sentiment de pertinença. També amb l’equip d’acompanyament durant el procés, amb qui es genera un vincle encara més especial. “Ets un més de l’equip i existeix una col·laboració molt gran”, detalla. El seu relat evidencia la importància del programa, no només des d’un punt de vista professional, sinó especialment en el terreny personal. “L’activitat és bàsica per a la curació. La majoria de gent que ens trobem en aquesta situació necessitem sentir-nos actius, perquè això ens evita caure en l’apatia o instàncies més greus de la malaltia. El que més ajuda és estar actiu”, insisteix.
Un servei molt personalitzat
Segons indica Bafalluy, el projecte atén persones que requereixen un suport especial, però no totes les persones amb problemes de salut mental necessiten un programa d’aquestes característiques. El perfil predominant, assegura, és el de persones amb trastorns psicòtics, tot i que també hi ha persones amb autisme, depressions o altres malalties que sovint amaguen les capacitats de qui les pateixen. La voluntat, més enllà de la incorporació a un lloc de treball, és prioritzar el component humà. “Cal pensar en la persona. Per això el servei és molt personalitzat. Estudiem molt el cas, la patologia i la personalitat. Trobem persones amb la mateixa patologia que tenen funcionaments molt diferents”, reflexiona la tècnica de l’OTL. Afrontar cada particularitat de manera individualitzada serveix per reforçar les conviccions de l’usuari. “Continua havent-hi molt estigma en la societat, però també autoestigma de les mateixes persones que se senten limitades i pensen que no ho poden fer”, manifesta.
Més enllà de la tasca amb els usuaris, un dels grans reptes és canviar la mentalitat de qui ha decidit obrir la porta a l’altra banda. “Trobem que hi ha empreses que pensen que les feines que poden fer són poc qualificades”, explica Bafalluy sobre la necessitat de seguir fent molta prospecció. La treballadora municipal assegura que s’hi poden sumar tota mena d’empreses. “No hi ha un patró. Treballem amb la idea que presentem persones que tenen unes competències per fer la seva feina”, en una batalla que continua per fer front a les possibles reticències.
“Només falta que els empresaris perdin la vergonya i les reticències”
“Ets una persona normal, però estàs aturat, com molta gent d’aquest país”, defensa el Carles sobre la figura dels usuaris. “Hi ha un plus d’estigma que suposa un llast a l’hora de trobar feina perquè els empresaris s’espanten. Això és ignorància. Les persones que hem arribat a l’OTL estem preparades per treballar a qualsevol empresa”, reafirma el Carles. El temor, recalca, és fruit del desconeixement. “No és cert que s’hagin de tenir atacs o episodis violents. No necessàriament és una característica de la malaltia. Al contrari, es preveuen molt més les possibles descompensacions”, manifesta per desmuntar el possible escepticisme.
L’any 2021 un total de 211 persones en tractament de salut mental derivades del Centre de Salut Mental de la Corporació Sanitària del Parc Taulí van ser ateses per alguns dels diferents serveis o programes específics que Promoció Econòmica de Sabadell ofereix per a aquest col·lectiu. La xifra representa un increment del 12% respecte a l’any anterior. En total es van comptabilitzar 74 insercions laborals l’any 2021, un 4% més que el 2020. “Només falta que els empresaris perdin la vergonya i les reticències que puguin tenir”, apunta el Carles. Més enllà del component social, els avantatges són també econòmics i productius. “Estic convençut que, si coneguessin bé el funcionament del programa, només pels beneficis fiscals que els comporta, estarien encantats de col·laborar-hi”, sentencia.
