Després de dos anys amb el projecte aparcat per culpa de la Covid, l’entitat Sabadell Acull Infants Saharauis ha recuperat aquest estiu el programa Vacances en Pau, organitzat per l’associació Vallès Wilaia. La iniciativa està orientada a l’acollida d’infants que arriben a la ciutat des dels campaments de refugiats de Tindouf. Ester Mora, membre de la junta de Vallès Wilaia, explica que aquest any ha sigut força complex per qüestions burocràtiques i problemes arrossegats de la pandèmia. Els petits van arribar a Sabadell amb retard el dia 21.
“La tasca de buscar famílies s’ha hagut de fer a corre cuita perquè no sabíem quants nens vindrien”, explica l’Ester. Al final, hi ha onze criatures, en un any en què s’ha experimentat una espècie de reinici del projecte, amb nens nascuts l’any 2014 que encara no havien vingut mai. Normalment, es fan cicles de quatre estius amb cada infant. Malauradament, però, alguns dels que en formaven part en edicions anteriors no han pogut completar l’experiència. “Hi havia nens que durant la pandèmia havien de venir, però han perdut l’oportunitat”, explica.
Els nens surten de camps de refugiats amb temperatures de gairebé 60 graus. Quan arriben a Sabadell, l’objectiu és fer revisions mèdiques i gaudir d’un estiu sense temperatures tan altes, a més de visibilitzar la situació del seu poble. És un creixement que va en dues direccions. “Per les famílies també és una gran experiència. Tenir una criatura amb una altra cultura i notables diferències enriqueix molt”, remarca l’Ester. De les 11 llars d’acollida, només una repeteix respecte anys anteriors.
La Safia, una més a la família
Una de les famílies que han entrat en el programa és la de la Clara i el Miguel. “Coneixíem el projecte i ens cridava l’atenció. Fins ara no ens havíem atrevit”, reconeix la Clara. Amb dos fills de 12 anys, es van convèncer que era el moment.
La Safia és a punt de fer els 8. Com la resta de nens que han vingut a la ciutat, és la seva primera vegada amb una família sabadellenca. La seva arribada ha suposat un repte per a tots. Sense anar més lluny, a l’hora de comunicar-se. Ella parla hassania, el dialecte occidental de llengua àrab. “No sap res de castellà, però, increïblement, ens comuniquem força bé”, detalla entre riures la Clara. En el seu cas, va optar per agafar un diccionari il·lustrat i assegura que els està funcionant molt.
Malgrat els entrebancs de les setmanes prèvies, estan gaudint al màxim de l’experiència. El dia a dia consisteix en fer vida en família, com una filla més. “Ja comencen a sorgir baralles de germans”, riu. “Juguen molt amb ella i ho fan tot igual”. Fins i tot estava previst apuntar-la al casal d’estiu, però el retard en la seva arribada ha impedit que hi pugui anar. “La peculiaritat que hagin arribat tan tard ens ha afectat a l’hora de planificar activitats grupals”, lamenta. Fins ara, només han tingut una trobada col·lectiva. “Malgrat que no es coneixen entre ells, ho van gaudir molt”.
La setmana passada, els onze infants del projecte es van fer les revisions a l’hospital Taulí. En el cas de la Safia, també ha hagut de fer una visita al dentista. Tots ells van entrar dins el projecte Vacances en Pau a través de les seves escoles als campaments d’origen.
“Quan va arribar, portava una carta on la seva mare explicava algunes particularitats de la Safia per facilitar la seva aclimatació”. Malgrat tot, la Clara admet que la primera setmana va ser dura. “Els primers dies jo no descansava bé”, detalla. “Nosaltres estem experimentant; a ella també li ha costat l’adaptació, sobretot a les nits, quan plorava perquè enyorava la mare. Ho vas descobrint de mica en mica”, apunta. Passats uns dies, l’evolució és notable. “Quan arriba a casa ja diu ‘hola’”, explica amb un somriure dibuixat a la cara.
La tornada dels infants està prevista a començaments de setembre. La Clara ja té clar que l’any que ve repetiran i demanaran que torni la Safia. Durant el curs, hi ha canals per enviar coses i mantenir el contacte. A punt per marxar de vacances els cinc, es mostra satisfeta d’haver fet finalment el pas: “És una experiència molt bonica”, sentencia orgullosa.
