El tercer sector a Sabadell continua sent fonamental. La Covid ha tingut un impacte advers en usuaris i entitats. D’una banda, ha fet augmentar les necessitats i el grup de persones en situació de vulnerabilitat; de l’altra, ha provocat una lleugera reducció del teixit de voluntaris en un moment de màxima complexitat.
La plataforma Vàlua pretén aglutinar i enfortir aquesta xarxa d’una trentena d’entitats sabadellenques. El passat mes de juliol va presentar la memòria anual amb unes dades que evidencien l’obligació de reforçar i ampliar els recursos humans en el sector en un context d’extrema necessitat com l’actual, tal com subratlla el copresident de la plataforma, Joan Madaula. Vàlua atresora al voltant de dues dècades en la coordinació dels diferents actors socials i econòmics de la ciutat. Té l’objectiu d’actuar com a espai de connexió de les entitats. En els seus inicis, estava molt enfocada a la inserció laboral dels col·lectius en risc d’exclusió. Actualment, un 45% de les entitats que en formen part estan dirigides en aquest camp.
Però l’agrupació s’ha anat obrint a una major atenció assistencial. En aquests moments, la meitat de les organitzacions tenen una mirada socio-educativa, d’orientació i formació. Una visió més transversal que també integra la perspectiva laboral. El repte continua sent crear un espai més protegit i donar oportunitats a persones que en l’empresa ordinària tenen una major dificultat, sobretot en l’accés. Alhora, cal caminar per dignificar el col·lectiu i incentivar que pugui ser el més autònom possible.
Una major implicació
Un dels grans desafiaments de Vàlua és atraure nous voluntaris i empreses per arribar a més gent. La porta està oberta davant la necessitat de créixer i conformar un nucli molt més fort. Per això, més enllà de l’administració, hi ha l’assignatura pendent de captar nous fons a nivell privat i involucrar les empreses per garantir la sostenibilitat dels diferents projectes. Segons la memòria del 2021, Vàlua ha crescut fins a les 29 entitats, cinc més de les que hi havia un any abans. El repte és que la plataforma aculli el màxim de veus i sigui el més plural possible. La voluntat d’expandir-se no té descans. Tampoc ara, en una conjuntura excepcional.
La salut mental i l’emergència alimentària irrompen amb força com a qüestions que demanden una resposta urgent arran de la pandèmia. Són exigències que s’afegeixen a problemes endèmics com l’habitatge o l’ocupació, punts d’actuació habituals del tercer sector.
“El 2022 serà el de la recuperació”
Joan Madaula, copresident de la plataforma Vàlua a Sabadell, apunta a la salut mental, l’emergència alimentària i l’habitacional com a problemes agreujats per la Covid. “El rebost solidari i entitats de salut mental han hagut de donar cobertura a més persones”, explica. Els ERTO també han afectat les entitats: “s’han tensat molt més; han hagut d’atendre més gent, amb menys persones”, analitza. “Cal un reconeixement al treball que fan”, reclama. Madaula confia que el voluntariat creixi novament en efectius el 2022: “serà l’any de la recuperació a nivell d’estructura”, preveu.
Les veus dels protagonistes
Ignacio M. González, gerent de LogiSem a Sabadell
L’Ignacio és gerent de LogiSem a Sabadell. Quan van iniciar el servei de logística d’última milla, va contactar amb l’associació Andi per trobar els perfils idonis. Avui, el Carlos i la Laura treballen en tasques administratives i de distribució. “Han demostrat que, en la funció que estan desenvolupant, són els més capaços”, explica. La seva adaptació entre els 18 treballadors de la companyia, diu, ha estat impecable. Sempre amb l’acompanyament de l’entitat. “Ho fem perquè són bons treballadors i rendibles”, admet. Per a ell, el reconeixement de Vàlua té un gran valor, ja que suposa alhora una crida perquè altres empreses enterrin les reticències. “Estem col·laborant en la inserció laboral en un col·lectiu amb un alt percentatge d’atur”, avisa. Contra els dubtes, l’Ignacio sentencia convençut: “estem molt contents de fer-ho”.
/VICTÒRIA ROVIRA
Carlos, usuari d’Andi Sabadell i treballador de LogiSem
El Carlos treballa a LogiSem. “Vaig començar fent formació laboral amb Andi. Feia classes per conèixer el món professional fins que va sorgir aquesta oportunitat”, relata. A l’empresa, va arrencar fent tasques de repartidor i, actualment, també desenvolupa funcions administratives. Abans, havia estat fent pràctiques en el sector de l’hostaleria, però reconeix que poder trepitjar el carrer li resulta més estimulant. “Estic molt bé aquí i vull aprendre coses noves. A més, estic molt a gust amb els companys”. L’associació, diu, té un rol clau a l’hora de donar suport i acompanyar, especialment les primeres setmanes. “Aquestes entitats són fonamentals per a la gent amb discapacitat perquè ens apropen el món laboral. Et donen una empenta i et transmeten seguretat”, detalla.
/VICTÒRIA ROVIRA
Joan Saborido, membre de la junta de Càritas Sabadell
La relació entre entitats i que tinguin una veu unificada esdevé una de les claus. “Que existeixi una plataforma de coordinació del tercer sector és indispensable”, explica el Joan. En el cas de Càritas, assegura que el relleu generacional del voluntariat és notori. “La seva implicació segueix sent fonamental, perquè sinó no podríem continuar”, admet. “Les necessitats evolucionen, però la marginalitat i la pobresa són un denominador comú que es manifesta de diferents maneres”. La qüestió habitacional irromp com una prioritat. “L’accés a l’habitatge és el problema més greu que tenim, no només a Sabadell. L’Ajuntament n’és conscient i s’estan fent accions en aquesta direcció”, apunta. “Amb els sous actuals, hi ha molta gent que no es pot pagar un habitatge digne”, lamenta, reclamant una millor política d’habitatge social.
Ana Almendro, voluntària de CIPO
L’Ana va entrar com a voluntària a CIPO quasi per casualitat, fent sessions de ganxet amb quatre usuaris. Actualment, en són prop d’una quinzena, que es reuneixen setmanalment a la Plana del Pintor. “És una passada. Des del primer dia estaven molt motivats”, explica orgullosa. Cosir s’ha convertit només en una excusa per passar una bona estona en grup. En les trobades, s’atenuen els maldecaps mentre sorgeixen infinites anècdotes i es fan múltiples activitats. “Veure que s’obliden dels problemes que puguin tenir és molt gratificant. Allà som tots iguals”, explica. “Hi ha molta gent que no és escoltada. Com a voluntària, donem aquest cop de mà”, emfatitza. “Cada vegada hi hauria d’haver més voluntariat. Per mi ha sigut molt satisfactori. És el millor que he fet”, confessa satisfeta.
