Publicitat
Oci i cultura

De Sabadell a Nova York: el pianista Abel Garriga s’estrena dirigint a Broadway

El pianista sabadellenc Abel Garriga és una d’aquelles figures que eleven el talent artístic de Sabadell, sovint molt aclamat, al màxim exponent. La seva incansable tasca per a fusionar-se amb les tecles del piano, així com la seva perseverança i ambició, el van fer aterrar a Broadway, la meca del teatre musical. Ara, després d’anys instal·lat a la ciutat que no dorm mai, Garriga s’ha estrenat com a director musical a l’espectacle “Funny Girl”, l’adaptació a escena del guió d’Isobel Lennar que l’any 1968 va ser portat a la gran pantalla amb Barbra Streisand com a protagonista.

“Dirigir funció és la punta de l’iceberg, però en el camí d’arribar fins allà hi ha moltes coses tant o més emocionants a nivell artístic”

El sabadellenc Abel Garriga durant un concert / Cedida

L’entrevista

Dirigir a Broadway. Quines sensacions et queden després d’assolir aquesta fita?

Aconseguir dirigir la meva primera funció és una fita molt especial, òbviament, però és també la culminació de molts anys d’anar creixent i creant el camí. Jo vaig arribar a Nova York, i a poc a poc he anat coneixent gent molt bona dins el sector amb qui he tingut la sort de treballar o anar creixent al seu costat. Dirigir funció és la punta de l’iceberg, però en el camí d’arribar fins allà hi ha moltes coses tant o més emocionants a nivell artístic. I esperem que moltes més que queden per assolir i aconseguir.

Quin ha estat el teu recorregut? En quin moment decideixes emprendre aquest viatge?

Jo vaig començar a fer música de molt petit a l’Escola de Música CEME, a Sabadell. No va ser fins als 17 anys, però, que vaig decidir dedicar-m’hi. Aleshores va ser quan vaig començar a involucrar-me en produccions tant a nivell professional com amateur. Vaig començar a agafar experiència i començar a conèixer gent amb qui col·laborar. Cap al 2012-2013, quan va començar a baixar la quantitat de produccions i possibilitats laborals dins del teatre musical que es feia a Barcelona, vaig decidir fer el pas d’anar a la universitat. Vaig anar a fer la carrera de Film Scoring a Berklee College of Music, a Boston.

Un cop em vaig graduar, vaig tornar a Espanya a fer la gira de “Casi Normales” (Títol original: “Next To Normal”). Quan vaig acabar la gira, a través d’alguns excompanys de la universitat, em van començar a sortir algunes oportunitats de feina a Nova York; i vaig aprofitar per veure com i què s’hi feia allà. Això va ser l’any 2018 i des d’aleshores he anat treballant en diferents produccions, algunes de molt grans, algunes de molt petites, Broadway, Off Broadway, a altres estats… I així segueixo fins al dia d’avui, treballant en tota mena de produccions i concerts.

Quines perspectives de futur tens ara? El teu dia a dia a Estats Units és frenètic.

El món de les arts i dels “freelancers”, els autònoms, és un món que té una sort que alhora és un inconvenient: la incertesa. Les perspectives de futur són les de poder seguir treballant en tota classe de produccions: grans, petites, noves, reposicions… El que més m’ha trempat sempre d’aquesta ciutat americana és la varietat de feines que pots arribar a fer en un mateix dia i que destinen molts diners, temps i recursos a crear musicals nous.

En el meu cas per exemple, un matí estic treballant per un musical nou que està en desenvolupament en una etapa molt embrional, a la tarda dono una classe de piano a uns nens de 8 i 10 anys i al vespre vaig a tocar o dirigir funció a “Funny Girl”.

En l’àmbit de la música i el teatre musical, és difícil sortir d’Espanya per a dedicar-t’hi?

Depèn d’on vagis. És com qualsevol altra professió. Si un futbolista vol marxar d’Espanya i se’n va a jugar als Emirats Àrabs, o als Estats Units, on la tradició del futbol no està tan arrelada com a Europa, probablement ho tindrà més fàcil. El mateix passa amb el teatre musical o els músics. Si vas a països on la indústria musical és molt gran com pot ser Londres, Estats Units, Alemanya… hi haurà molta competència, per tant, els professionals de la indústria probablement tindran un nivell molt alt. Si vas a països on la indústria és més petita, no vol dir que el nivell sigui més baix, però sí que la competència serà més baixa i hi haurà més oportunitats.

Publicitat
Comentaris
To Top