Sabadell té un tempo especial per al cinema. Així ho considera Nando Caballero, que hi ha gravat íntegrament la seva òpera prima com a director, L’últim salt. Protagonitzada per l’actriu sabadellenca Anna Marín, és una pel·lícula dramàtica en clau LGTBI que pivota sobre l’àncora del passat i la superació. S’estrenarà el 14 i 15 de setembre als Cinemes Imperial. Concebuda a la ciutat, és el millor lloc on pot veure la llum.
“Volia fugir del rodatge a Barcelona i de l’estàndard de l’Eixample. Sabadell és la meva ciutat i hi ha els llocs per on em moc i la gent que hi conec”, comenta el director. L’estació d’autobusos del Centre, el Mercat Central, els bars Balboa i The Wild Geese, Belles Arts o la botiga de discos Espai Records són exemples d’indrets reconeixibles en el film. També les xemeneies, que testimonien el passat industrial de la ciutat. “És un paisatge urbà tranquil, amb molta textura i personalitat”, sosté.
Sota la direcció de Caballero, La Produktiva Films, de Sabadell, i la vallesana Plans Films van gravar en una vintena de dies el film durant l’estiu passat, sense necessitat de tallar carrers i amb imprevistos més anecdòtics que problemàtics. Per exemple, al carrer de Marià Fortuny, on es van trobar que un veí hi havia deixat matalassos i andròmines quan ho tenien tot a punt per gravar. A diferència d’altres films de fora que han trobat en la ciutat espais idonis per a encaixar-hi escenes, en aquesta pel·lícula el procés ha estat al revés. “Vaig escriure el guió pensant en llocs de Sabadell on rodaria les escenes. És més fàcil i orgànic”.
L’últim salt comptava amb un pressupost modest. Però això, pel que sembla de moment, no li ha tallat les ales: es va projectar per primera vegada en el festival d’Elx el juliol i Caballero manté converses perquè, a banda de passar per Catalunya, arribi a festivals llatinoamericans.
El film traça la vida de la Jana, una fotògrafa que deixa la feina i vol marxar de Sabadell després de la mort de la seva parella. Però abans de marxar encara accepta un darrer reportatge que li canviarà la vida. És arran de conèixer dues pintores, l’Arlet i l’Estel.
Sabadell, ciutat de pel·lícula
Tota mena de rodatges han trobat en Sabadell l’escenari ideal. Per exemple, a la pel·lícula Superlópez (2017) l’heroi protagonista atura un tren sense frens a a l’antiga estació dels FGC de Sabadell-Rambla perquè no atropelli a ningú.
A Los ojos de Julia (2010), es pot reconèixer el Cementiri de Sabadell quan la protagonista diposita flors damunt la tomba de la seva germana. A Requisitos para ser una persona normal (2015) hi trobem el polígon de Sant Pau de Riu-Sec, concretament la coneguda rotonda amb les lletres de Sabadell. Un altre espai cinematogràfic és l’Artèxtil, que a Jean-François i el sentit de la vida (2018) es va convertir en una comissaria francesa.
A la sèrie alemanya Der Barcelona krimi, en canvi, es va escollir com a comissaria l’antic edifici de Correus. De la ley a la ley (2017) va passar pel Gremi de Fabricants i After the lethargy (2018) pel Torrent de Colobrers.
