El sabadellenc Joan Reixach inicia la cursa cap a la presidència del CN Sabadell convençut de les possibilitats del seu equip per fer, com explica “un Club millor”. Emprenedor, empresari, columnista, assessor polític i expert en estratègia empresarial en diverses multinacionals, empreses emergents i empreses tecnològiques, és soci des de fa diverses dècades i pare de tres fills.
Joan Reixach, a les instal·lacions del CN Sabadell a Can Llong / VÍCTOR CASTILLO
Per què decideix optar a la presidència? Fa uns trenta anys que soc soci, en diverses etapes. Soc un esportista social i també l’esport m’ajuda a cuidar-me. Soc pare de família nombrosa, el meu fill ha estat jugador de waterpolo, ara actualment està a l’equip de màsters de natació i les meves filles hi han après a nedar. És un reducte de pau personal i familiar que he tingut al llarg de la vida com moltes altres famílies.
Quin és el potencial d’un club amb més de 21.000 socis? Tenim un gran potencial i ens hem de posicionar arreu. Gestionar el club és molt atractiu. Hem d’aconseguir que l’experiència de venir al Club sigui gran per tothom, i per fer això calen moltes noves idees i molta feina ben enfocada. Certament un repte. Si mirem els èxits esportius, Sabadell té un magnífic exemple, el waterpolo i les esportistes. Quantes ciutats europees tenen 5 copes d’Europa en qualsevol esport? Poques, normalment grans capitals i gràcies al Club també ho és Sabadell.
A grans trets, quin és el perfil del seu equip? L’equip el formem onze persones, amb formacions i vocacions diferents, complementàries i amb èxits demostrables, des d’empresaris, emprenedors, esportistes, enginyers, politòlegs, mestres, economistes i metges. Tenim persones de totes les edats, sexe i d’entorns representatius de la ciutat. Aportem experiència de gestió en grans clubs esportius i grans empreses, en bons i mals moments. A més comptem amb l’Olga Domènech, la capitana de les cinc copes d’Europa. En aquest cas puc afirmar que no hi haurà cap candidatura que pugui aportar l’experiència de dirigir des de l’aigua un equip pentacampió d’Europa amb jugadores festes bàsicament a casa nostra.
Per què la seva opció hauria de ser la més votada? Ara cal un canvi per tornar el Club al soci, i que torni la il·lusió amb expertesa i seny. Ens cal un equip de junta estable com el nostre amb persones de trajectòries reconegudes i èxits que sigui una bona guia i suport per l’equip directiu i de professionals de la casa. Ben dirigida l’entitat, aplicant un bon clima de treball, noves dinàmiques de grup i amb uns objectius clars basats en el servei al soci i als nostres valors fundacionals, el Club creixerà com mai.
Fins ara, i des del seu punt de vista, com ha estat la gestió del Club? El soci ha de tenir clar que el Club, tal com ha estat dirigit els darrers anys, i molt possiblement pel perfil dels seus presidents, ha estat gestionat com un club esportiu. Si més no aquesta és la sensació que dona des de fora. L’entitat en realitat, i al meu entendre, és un club de serveis esportius, amb cor social.
Per tant, com seria la política de gestió? Orientada al soci i als serveis. Jo com a soci vull tenir els millors serveis, les millors instal·lacions, els millors serveis de restauració o d’altres serveis en un Club amb més de 20.000 persones. Has d’aconseguir aquells beneficis que pel soci sigui d’interès. Tot el dia parlem de la competició esportiva i no de l’esport que es va a fer al Club. La gran majoria, i aquí és un rau la diferència, que és el que jo represento, són esportistes d’àmbit social, formatiu o per salut. Això vol dir menystenir-la, la competició? No, ans al contrari, amb més recursos farem millors equips, un cercle virtuós de millors serveis pels socis ens facilitarà també tenir millors equips i valors per l’entitat.
Pot assegurar que no apujarà la quota dels socis? No s’ha d’apujar perquè hem de preservar el valor social del Club. Hem d’ajudar a tots els sectors que puguem ajudar-los, per això som un Club tan estimat a la ciutat. Quantes ciutats tenen el 10% de la seva població? Nosaltres ens devem al soci. Hem de treballar altres vies per portar els diners. Som un club on confluïm totes les categories economicosocials.
Claudi Martí acabarà el mandat sense haver pogut fer realitat el seu gran desig: guanyar la primera lliga del waterpolo masculí. Quin és el seu desig en la parcel·la esportiva? Guanyar tot i sempre, però amb una política adequada: contenció molt alta de la despesa i amb jugadors bàsicament del planter. Que això no vol dir que no es pugui portar talent de fora. Però amb una clara i decidida orientació cap a l’esport de base: L’experiència ens diu que els millors èxits esportius els hem tingut amb gent de la casa i compromesa amb la nostra entitat. Creurem amb la nostra gent i portarem Sabadell arreu.
