[Per Lluís Matas, portaveu i alcaldable de Junts per Sabadell]
Estic atònit, i això que en alguns aspectes he anat perdent la capacitat de sorprendre’m. Ja no em sorprenen les matusseres maneres de l’Estat espanyol, el Catalangate, les infiltracions al SEPC i al Jovent Republicà. M’indigna, però no em sorprèn.
Tampoc em sorprenc quan experts del Comitè de Drets Humans de l’ONU piquen els dits a la justícia espanyola, que sembla que té la mà trencada a extralimitar-se i actuar sense rigor a l’hora de vulnerar els drets polítics dels nostres dirigents. Me n’alegro, però no em sorprèn.
Ni tan sols trobo sorprenent la voluntat de l’Estat espanyol de voler minoritzar la llengua catalana, posant els tribunals com a executors. Ho trobo indigne, però no em sorprèn.
El que no puc entendre és que en un moment en què cal encoratjar tothom, quan és més necessari il·lusionar i donar confiança, motivar la participació a la diada nacional, aquest any en què cal empènyer més que mai per dir a tothom que això va de veres, que continua sent la nostra fita, el nostre anhel. Doncs just ara, n’hi ha que es despengen i prefereixen veure-ho tot ben asseguts des del balcó. Això em sorprèn i no ho entenc gens.
Però tot això a banda, nosaltres ho veiem clar, si la societat civil ho veu, aquest múscul ferm i convençut que tenim i que, de cap manera, no podem decebre. Aconseguir una Catalunya independent no és fàcil i tots ho sabem. Cal ser-hi, assumint errors amb la humilitat que toca. El teixit associatiu és molt potent i compromès i quan està descontent ho diu, com ha de ser. Per això s’hi ha d’anar i fer escolta activa, entomarem les crítiques i aprofitarem per corregir, però ens mantindrem sempre fidels al projecte.
Tornem a cantar i cridar pels carrers, petits, joves, grans i molt més grans, portem tots estelades per recordar a tothom que hi som i que ens uneix un desig de llibertat col·lectiva, d’independència, que sabem que només podrem materialitzar des de la unitat i amb la tossuda determinació que junts hem demostrat. Perquè els anhels no s’abandonen, les victòries són al final de la perseverança i a nosaltres ens mana el cor.
Aquell 1 d’octubre és la primera victòria d’una societat cívica, pacífica i democràtica que va dir prou a la dependència espanyola. Enguany, des de Junts per Catalunya mantenim i refermem que la via cap a la nació lliure que volem ha d’implicar, per força, la trobada i l’entesa de l’independentisme. Perquè molt per sobre de les nostres diferències hi ha les veritables raons de llibertat, d’unitat i de determinació política.
Junts per Sabadell som els del sí contundent a esdevenir un nou Estat europeu, volem culminar allò que vam iniciar ara fa cinc anys.
Sabadellencs i sabadellenques, ànims, que l’11 de setembre ja és aquí i ens calen braços. Honorem els nostres avantpassats que van fer mans i mànigues per deixar-nos d’herència un país, la nació lliure i independent que alguns ja van imaginar el 12 de setembre del 1714. Visca Catalunya!
Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
