“No té legitimitat ni consens, ni sembla del tot legal. No són paraules, tenim arguments i els hem deixat per escrit”. La plataforma ecologista Stop SurfCity redobla la pressió sobre l’Ajuntament de Sabadell per aturar el projecte de piscina d’onades artificials a Sant Oleguer. L’equipament per a la pràctica de surf s’ha de construir en un terreny municipal.
No es pot tirar endavant així com així: l’Ajuntament ha de cedir primer el terreny i després, en tot cas, es podrà construir. Els detractors del projecte aprofiten aquest tràmit per aturar-ho tot: han presentat un document d’al·legacions que intenta “desmuntar” la iniciativa. SurfCity Sabadell suposaria una inversió privada de 14 milions d’euros i la construcció d’una piscina de 5.500 metres quadrats, equivalent a unes 170 piscines particulars.
Vista de com quedaria l’espai amb les obres acabades / Arxiu
El document –que suma més de cent pàgines– dispara en diverses direccions. Identifica “defectes” al plec de condicions a escala ambiental, patrimonial, paisatgística i urbanística. I, a més, posa en dubte tant la solvència econòmica de l’empresa, SurfCity SL, com la ubicació del projecte. “Hem fet un estudi profund del procés i tenim motius suficients”, assenyala Joan Carles Sallas, de l’Adenc.
Fem un repàs, punt per punt, als arguments de l’Ajuntament i els inversors, i els contraarguments presentats pels ecologistes per frenar la tramitació:
“Contra” l’interès general
El SurfCity és un projecte privat que compta amb el vistiplau de l’Ajuntament de Sabadell “sempre que es compleixin una sèrie de condicions i requisits”. La cessió del terreny es farà mitjançant un concurs públic. Els informes tècnics ho han inclòs com una possible acció d’interès general.
La plataforma Stop SurfCity sosté que la piscina d’onades artificials no pot encabir-se com una “instal·lació d’interès general”, tal com planteja el Govern municipal. Creuen que l’afany del projecte és “lucratiu” amb un “mínim interès esportiu”, és a dir, no apel·la la majoria de la ciutadania.
Considera que els arguments de l’informe d’Urbanisme per avalar la piscina són “pobres, subjectius i de part” i assenyala que responen a un “procediment fet a mida” en què no hi ha hagut lliure concurrència: “La concessió ja està més que decidida. L’alcaldessa va fer una roda de premsa amb l’empresa anunciant la construcció de la piscina”, asseveren.
Ubicació en dubte
El terreny on s’ha de construir el SurfCity se situa a 50 metres del riu Ripoll. L’Agència Catalana de l’Aigua ha emès un informe favorable al projecte, i l’Ajuntament sosté que quedarà “integrat” a la zona esportiva de Sant Oleguer.
“Si no té un alt consum d’aigua, es pot fer a qualsevol lloc, però si és elevat, el riu Ripoll és el pitjor lloc”, sosté Joan Carles Sallas, que indica que ja no es pot construir més a la Zona Esportiva de Sant Oleguer segons l’ordenació urbanística actual.
Un dels punts que alarma la plataforma Stop SurfCity és que el terreny hagi estat catalogat com a inundable a 500 anys vista. Per això, construir el SurfCity implicaria elevar l’alçada del solar, a banda de connectar-lo a la xarxa elèctrica i d’aigües. “La inversió que anirà a càrrec de l’Ajuntament”, exposen. Fonts municipals apunten que això és fals i que el 100% de l’obra anirà a càrrec de l’empresa.
Ubicació prevista pel SurfCity / Arxiu
Per salvar el risc d’inundació, caldrà construir un mur de contenció d’1,5 metres entre l’equipament i la llera. Els ecologistes consideren que no es pot fer pel “gran impacte visual” i perquè afecta la séquia Monar. També creuen que podria “agreujar” les conseqüències en cas d’una forta avinguda d’aigua riu avall. Fonts municipals neguen tots els supòsits: asseguren que el mur serà de pedra amb un impacte visual “mínim”, i que això no suposarà cap canvi per a la séquia.
Les factures d’aigua i llum
Els inversors han adaptat el seu projecte perquè tingui “el mínim impacte ambiental possible”. En matèria energètica, es comprometen que el 30% de l’energia serà d’autoconsum –a través de plaques fotovoltaiques–i la resta, procedent d’una comercialitzadora d’energies renovables. Pel que fa a l’aigua, indiquen que la renovació serà mínima (1,5% del volum cada mes).
Una altra de les preocupacions dels ecologistes és el consum d’aigua. Segons els seus càlculs, el SurfCity necessitarà fins a 16.800 metres cúbics d’aigua a l’any, molt per sobre de les estimacions realitzades pels promotors –uns 6.700 metres cúbics–. “És l’aigua necessària per a unes 15.000 persones”, asseguren. La plataforma sosté que ni l’empresa ha detallat els seus consums, ni l’Ajuntament ha detallat l’estat de l’aqüífer d’on s’ha d’extreure l’aigua.
L’espai farà un gran ús d’aigua per omplir la piscina / Arxiu
Pel que fa a la factura de la llum, ni els informes municipals ni l’avantprojecte indiquen el consum que tindria la piscina de surf. Segons els ecologistes, caldrien 1.300 kW de potència a l’any per mantenir el SurfCity. “És deu vegades el consum de la Bassa, com uns 1.200 habitatges”, al mateix temps que adverteixen: “Donar el vistiplau seria la negació del canvi climàtic”.
‘Intranquil·litat’ econòmica
El SurfCity és un projecte privat, a càrrec d’un grup d’inversors de Barcelona. L’Ajuntament defensa que no tindrà cap cost per a les arques municipals i que s’han cobert les espatlles davant d’un possible fallida del projecte abans, durant o després de les obres.
Prosperi o no la construcció del SurfCity, seria un negoci viable? I què passaria si no ho fos? Es pregunten els ecologistes. L’empresa que promou la piscina d’onades –SurfCity SL, abans Lunatica Lodging– té un capital social de 10.000 euros i disposa d’un nivell de crèdit de 5.000 euros. “Darrere de l’estructura corporativa familiar hi ha un entramat d’empreses que no afavoreixen les garanties del projecte”, exposen.
Vista dels exteriors del projecte / Arxiu
Els ecologistes consideren que hi ha “massa riscos” i “poques garanties”. Exigeixen un estudi econòmic per “avaluar” la viabilitat del projecte, incrementar la garantia que ha d’entregar l’empresa per a la concessió (uns 525.000 euros) i un aval mínim 1,2 milions d’euros en cas que l’Ajuntament s’hagués de fer càrrec de l’enderroc i retirada de l’obra si fos declarada il·legal.
Les al·legacions presentades per la plataforma Stop SurfCity no són les úniques. Altres entitats, partits i persones individuals han entregat un centenar d’escrits per modificar el plec de condicions. El Govern municipal tenia la intenció de cedir el terreny per construir la piscina de surf el ple municipal d’octubre, però vist el volum d’al·legacions, el tràmit passarà a finals d’any. “Si ens hem d’allargar, ens allargarem. El que volem és que tot es faci ben fet”, sentencien.
Farrés: “Si es compleix amb els requisits, es farà. Si no, no”
El centenar d’al·legacions presentades per entitats, partits i ciutadans no han fet canviar d’opinió el Govern municipal. L’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, manté el seu suport al SurfCity, sempre que no es creuin unes línies vermelles. “El projecte ha de tenir el mínim impacte ambiental possible, ha de ser sostenible pel que fa a recursos hídrics i amb l’entorn. Així ho hem establert en el plec de condicions”, indica Farrés, que deixa clar: “Si es compleixen els requisits, es farà. I si no, doncs no es farà”.
Els ecologistes consideren que les obres modificaran l’entorn de la zona / Arxiu
Impedir la tramitació de la inversió privada seria un error, segons l’alcaldessa. “No es pot fer avançar una ciutat quan el punt de partida és el ‘no’”. Creu que s’ha d’estudiar bé, fer una bona tramitació i treballar perquè el projecte es faci “en benefici del bé col·lectiu”, en comptes de caure en la “discrecionalitat”. “Per què el SurfCity no i un rocòdrom sí? Per exemple. Alguns, d’una determinada ideologia, voldrien una ciutat amb urbanisme a la carta”, sentencia.
