“La situació del català és catastròfica”. L’alerta prové de l’escriptor Pau Vidal, que protagonitzarà la conferència Els covards no sobreviuen (del català esporuguit al parlant empoderat), dijous 29 de setembre, a les 19 h, organitzada per la Fundació Bosch i Cardellach. Serà l’acte inaugural del nou curs de l’entitat.
Vidal, tal com avança, descriurà el moment que travessa la llengua i exposarà “una possible solució” adreçada a “la gent que pateix per la situació”. És a dir, proposa una resposta per revertir el problema “a títol individual”, i no des de les administracions.
L’escriptor ressalta que els indicadors de l’ús del català són molt dolents: “Pitjors que els de fa 20 o 25 anys, si agafem la mida d’una generació, i continuem empitjorant”. Ho atribueix a les polítiques lingüístiques: “Durant 30 o 40 anys hem estat covards a l’hora d’afrontar el problema de la llengua, perquè la Generalitat ha amagat el cap sota l’ala. Ara en paguem les conseqüències”.
Un dels problemes, segons Vidal, és que no s’ha exigit prou la llengua i s’ha optat per “seduir, fer-la estimar i aquests romanços”. Una de les conseqüències, afirma, és que hi ha un alt percentatge de persones que considera de mala educació adreçar-se en català a un desconegut. “Com que no estem entrenats, ens desoncerta i ens fa por”, sintetitza.
A la conferència proposarà accions, que anomena “exercicis de caire individual” per “fer múscul lingüístic”. Una de les respostes a la situació que planteja del català és l’anostrament. És a dir, traduir a la nostra llengua els noms que són de fora. O també reivindicarà “no fer el simpàtic amb els forasters”. Si cal, diu, “parlar amb la cara mig girada i sense vocalitzar”, el que considera “un exercici de jerarquia”.
