Els tècnics municipals, sobre les obres per fer l'hípica de Ca n'Alzina: "No eren legals"

Aquest dimarts s'ha celebrat als Jutjats de Sabadell la segona sessió del judici del cas de Ca n'Alzina, en què la jutgessa ha de dictaminar si el propietari de l'espai, Quirze Elias, va cometre delictes urbanístics i mediambientals en la construcció d'una hípica i altres elements a la finca. Durant la jornada, fins a sis persones han declarat en qualitat de testimonis sobre el cas. Tècnics municipals i arquitectes han exposat la seva versió sobre com es va gestionar tot el procés de les obres en un sòl no urbanitzable, protegit i amb valor agrícola. Així, com en la primera sessió, les explicacions s’han focalitzat en el Pla Especial Urbanístic i en si la qualificació del terreny permetia o no fer construccions al voltant del restaurant.

Esmenes i informes desfavorables

L'edificació de l'espai va experimentar diversos episodis, amb la presentació de dos expedients. Malgrat que es va acceptar l'inicial, posteriorment es van presentar esmenes per part de diversos organismes, entre ells l'Ajuntament, que desaconsellaven que s'executés l'equipament. Abans de la seva aprovació provisional, es va denegar el tràmit. La jutgessa ha de decidir ara si el terreny i la construcció de l'hípica són o no excepcions que es poden contemplar en aquest escenari o si es van desenvolupar les obres fora de la llei. "No es podia fer aquella activitat, segons la normativa que hi havia vigent", ha detallat Marc Girol, advocat de llicències a l'Ajuntament de Sabadell. Com que no era legalitzable, es va elaborar el Pla Especial Urbanístic, un nou marc normatiu on quedés contemplada l'activitat de l'hípica, que ja estava en marxa. Aurora Barrionuevo, cap de la secció de Disciplina Urbanística, ha remarcat que no disposaven de cap llicència per fer les obres i ha admès discrepàncies al consistori sabadellenc sobre si es podien legalitzar les obres amb el Pla Especial. Per la seva banda, Joan Badia, arquitecte especialitzat en urbanisme i encarregat de la redacció del Pla Especial, ha detallat que es tractava de construccions que ja s'havien fet sense llicència i, per tant, sense la nova normativa no es podien legalitzar. Ha afegit, a més, que calia fer enderrocs després d'impulsar el nou document.

Can Xupa, l'escull principal

Badia ha relatat que Can Xupa, la zona més allunyada de l'hípica, va ser un dels principals focus de conflicte, estretament lligada amb la peça 6 del Cas Mercuri, referent a l’abocament de terres a la finca. Segons ha detallat Maxililiano Martín, responsable de l'Oficina del Ripoll i el Rodal en l'època, es van fer moviments de terres, amb una alteració greu del terreny malgrat que es tracti d'una operació que només es pot fer en cas d'aportar un benefici agrícola, donada la naturalesa del terreny. Per la seva banda, l'exregidor i tinent d'alcalde d'urbanisme entre el 2013 i el 2014, Josep Ayuso, ha explicat que hi havia informes que desaconsellaven l'execució de les obres. I ha recordat que es van obrir diferents procediments de disciplina urbanística durant el seu període al càrrec. A la sessió també han estat citats arquitectes que treballaven en l'Ajuntament de Polinyà, a més de l'alcalde del terme municipal entre el 2011 i el 2015, Ramon Mayoral, que finalment no ha hagut de declarar. Aquest dijous serà el torn dels pèrits de l'Ajuntament, en la tercera i última sessió del judici.

L'Entesa sol·licita les condemnes més altes

L’acusació popular, exercida per l’Entesa per Sabadell, sol·licita les condemnes més altes: vuit anys de presó pels delictes continuats contra l’ordenació del territori i un altre mediambiental; l’enderroc de totes les construccions i la reposició del terreny al seu estat natural i la inhabilitació i multa de 100 euros diaris durant dos anys per delicte. L’acusació particular, en mans de l’Ajuntament de Sabadell, demana tres anys de privació de llibertat pel delicte continuat contra l’ordenació del territori, enderroc i inhabilitació i multa de 18 euros diaris durant 20 mesos. En última instància, Fiscalia reclama dos anys i sis mesos de presó pel delicte continuat, enderroc i la mateixa inhabilitació i sanció requerida pel consistori.

L'activitat ja s'ha aturat

L’activitat eqüestre i el restaurant de la finca de ca n’Alzina, entre els termes municipals de Sabadell i Polinyà, es troba actualment aturada: allà s’hi van fer moviments de terra, es van pavimentar camins i es van aixecar instal·lacions sense llicència en un territori protegit pel seu valor ambiental. L'any 2019, Entesa per Sabadell –acusació popular en la causa judicial que ho investiga– va demanar vuit anys de presó per Quirze Elias Vinardell, a més d'enderrocar les construccions efectuades de manera presumptament il·legal. Les investigacions policials apunten que es van realitzar 2.000 metres quadrats de construccions il·legals i que es van abocar sobre el terreny 50.000 metres cúbics de terres i runes, equivalent a 20 piscines olímpiques, tot per a crear un complex eqüestre gestionat per Barcelona Horses SL.