Els jutjats de Sabadell han acollit aquest dilluns la primera sessió del judici del cas Ca n’Alzina, que ha assegut al banc dels acusats el propietari de la finca, Quirze Elias, pels presumptes delictes urbanístics i mediambientals que hauia comès des de l’any 2000. Totes les parts li demanen penes de presó, inhabilitació i l’enderroc de les construccions dutes a terme, tot i que amb diferents graus.
L’acusació popular, exercida per l’Entesa per Sabadell, ha sol·licitat les condemnes més altes: vuit anys de presó pels delictes continuat contra l’ordenació del territori i un altre mediambiental; l’enderroc de totes les construccions i la reposició del terreny al seu estat natural i la inhabilitació i multa de 100 euros diaris durant dos anys per delicte.
L’acusació particular, en mans de l’Ajuntament de Sabadell, ha demanat tres anys de privació de llibertat pel delicte continuat contra l’ordenació del territori, enderroc i inhabilitació i multa de 18 euros diaris durant 20 mesos. En última instància, Fiscalia ha reclamat dos anys i sis mesos de presó pel delicte continuat, enderroc i la mateixa inhabilitació i sanció requerida pel consistori.
Debat molt tècnic
La primera sessió s’ha centrat en el Pla Especial Urbanístic i en si la qualificació del terreny, sòl agrícola i no urbanitzable, permetia fer construccions al voltant del restaurant. S’han contraposat els plantejaments de Quirze Elias, el propietari de l’Hípica, i dels responsables de l’Ajuntament, de la Policia Municipal i dels Mossos d’Esquadra.
La declaració dels Mossos ha estat determinant, segons fonts de l’acusació popular, perquè ha constatat que el restaurant i la hípica funcionaven sense llicència i que es van fer moviments de terra i talar arbres. “Demostra que va ser un despropòsit absolut, i que cal restituir-ho tot”, asseguren fonts de l’Entesa.
El dimarts declararan tècnics municipals en qualitat de testimoni i, dijous també ho faran els pèrits de l’Ajuntament.
Una denúncia de 2014, l’origen del cas
El cas té el seu origen en una denúncia presentada per l’Entesa, el març de 2014, en entendre que el Pla Especial de Ca n’Alzina, aprovat inicialment per la Junta de Govern Local el desembre de 2013, tenia la pretensió de legalitzar tot un seguit de construccions en aquest terreny per a l’activitat d’hípica, que s’havien executat des de l’any 2000 sense cap mena de llicència en sòl no urbanitzable qualificat de zona de valor agrari, ambiental i patrimonial pel planejament municipal i pel Pla Territorial Metropolità.
L’Entesa demana vuit anys de presó per l’amo de Ca n’Alzina per construir una hípica sense llicència
