[Per Josep Mercadé, periodista]
Hi ha hagut unanimitat per criticar l’escridassada a Carme Forcadell durant la seva intervenció a l’acte celebrat a Barcelona per recordar els cinc anys del referèndum de l’1 d’octubre. Podem pensar que els crits no anaven contra la seva persona sinó contra el seu partit, ERC, que ostenta la presidència de la Generalitat. Benvinguts, doncs, a la normalitat d’un país que no és ni millor ni pitjor que els altres i on no es val anar amb el lliri a la mà.
Fa cinc anys, bona part de la societat catalana vivia en una mena de miratge en què tot es volia supeditar al pensament únic de ser un estat independent sota el paraigua de la república catalana. Es pensava deixar les discrepàncies ideològiques per a després. Primer, calia anar tots a l’una per aconseguir l’objectiu de la independència.
Tot i el resultat d’aquell referèndum, no es va proclamar la república catalana com s’havia anunciat. Això va provocar la incredulitat de tots aquells que consideraven que s’havia de fer efectiu el mandat de l’1-O i assumir-ne totes les conseqüències. Per a una part de la societat catalana el resultat de la votació és ben vigent encara.
Però la situació que estem vivint aquests dies, per estranya que pugui semblar, posa de manifest la gran diversitat ideològica del nostre país. I encara que dissabte passat s’intentés que la unitat d’acció torni a presidir les accions de futur, la realitat és més tossuda i hem de constatar que mai segones parts han estat bones.
És evident que el futur ens està portant per un camí ben incert amb inevitables pujades i baixades. I aquí és on les diferents forces polítiques es disposen a jugar les seves cartes. Però el resultat final no sempre respon a les expectatives generades i pot provocar més desencís. La prova és justament la reacció a l’acte de dissabte passat cap a una persona com Carme Forcadell, que ha pagat un preu prou alt per ser al capdavant i mantenir uns ideals que potser ara no tenen el reconeixement que es mereixen.
Aquesta mena de situacions en què les masses actuen d’una determinada manera, hi ha qui creu que poden ser fruit de la manipulació. En aquest cas, no és ben bé així, ja que la reacció respon més a creure en una unitat d’acció massa allunyada de la realitat. Cada força política intenta influir segons els seus plantejaments ideològics, però el que potser no es mesuren són les conseqüències que poden tenir determinades actituds.
