Aquestes podrien ser les últimes hores de la sabadellenca Lourdes Ciuró (1971) com a consellera de Justícia. La militància de Junts vota aquest dijous i divendres si el partit es manté dins del Govern de la Generalitat o marxa, enmig de la crisi amb ERC. La consellera es mulla: vol quedar-se, tot i les diferències amb els seus socis de Govern. “Abandonar el Govern no és una opció, crec que la ciutadania no s’ho mereix”.
Vol quedar-se o vol sortir del Govern de la Generalitat? Què votarà Lourdes Ciuró en la consulta que se celebrarà avui?
Votaré ‘sí’ a quedar-nos al Govern. No podem inhibir-nos dels problemes. Quin missatge donaríem com a partit si marxem ara? Que quan hi ha el primer conflicte fem una rebequeria? La solució no pot ser claudicar davant de la primera dificultat. Fugir del Govern és fugir dels problemes i jo vull un partit que els entomi.
La consellera, Lourdes Ciuró, en l’entrevista amb el Diari de Sabadell / D.S.
Per què creu que han de quedar-se? Quins arguments té per mantenir un Govern que és evident que està dividit?
Per dos motius: recosir l’independentisme ha de començar per no trencar el Govern, i després per dialogar amb els agents implicats. El Govern de Catalunya és l’únic espai que queda perquè l’independentisme faci coses junts. A banda, hem d’apostar per l’estabilitat i ocupar-nos de la gestió del dia a dia en un moment molt complicat per a la ciutadania i per a les empreses. La gent es pregunta per què estem discutint d’això quan la llum s’ha multiplicat per quatre. No podem dimitir, hem de donar solucions.
Vostè que hi té bona relació, sap què votarà el secretari general de Junts, Jordi Turull? No ha dit encara què farà.
No. I encara que m’ho hagués dit, no li ho diria, perquè Jordi Turull s’ha mantingut neutre, no hi vol influir, i respecta les decisions del partit.
En la seva decisió que no sortir de Govern està influint el sottogoverno? Els 180 alts càrrecs del Govern que depenen de Junts i que es quedarien sense feina.
Ser o no en el Govern hi influeix molt. Alcaldes i alcaldessa de Junts volen que els consellers els acompanyin de cara a les eleccions municipals del 2023 i que vinguin a explicar solucions. Només si estàs al Govern pots posar les mesures contra les ocupacions conflictives, com hem fet, o donar una solució per als jutjats i fer una residència de gent gran per a Sabadell. En el món municipal hi ha unes dinàmiques molt particulars: s’ensenya o no la marca, es parla d’independència o amagues el projecte de país… Per tant, què volen els alcaldes i regidors? Exhibir capacitat d’acció, eines per donar solucions a la seva ciutadania.
La consellera Ciuró, en una visita institucional, acompanyada de l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés / LLUÍS FRANCO
Si guanya el ‘no’ i han de sortir del Govern, complirà amb la voluntat de la militància?
I tant, tancaré files amb la decisió que prengui el partit. Ara bé, també li dic que no ho preveig. Crec que la militància dirà que vol que Junts continuï al Govern. Casualment, la majoria de gent que demana sortir coincideix amb la gent que demanava no entrar-hi en un principi. Com el president Puigdemont, per exemple.
Tenint en compte les diferències que hi ha dins de Junts, hi ha risc que el partit es trenqui? Tem que si guanya el ‘sí’ a continuar al Govern els del ‘no’ s’escindeixin?
Vull que pensar que no, perquè no tindria sentit. Pot ser que algú ho faci, però la gran majoria crec que ho respectarà… Això no es tracta de dir “si no surt el que jo vull, punxo la pilota”. Aleshores algú no estaria jugant net.
En el supòsit que es quedin dins del Govern, qui ha de ser el nou vicepresident? Vostè s’hi ha postulat?
Ha de ser una persona amb un caràcter polític, un director d’orquestra de les veus del Govern. I ha de servir perquè es vegi l’obra de Govern i de Junts en relació amb la independència. Pel que fa a mi, jo soc molt feliç sent consellera de Justícia i estic molt agraïda al partit.
Des de Junts fan autocrítica respecte a la crisi? Què ha fallat?
Com deia Jordi Turull, “així no podem seguir”. Hem de complir amb l’acord de Govern, perquè mentre no ho fem, l’Estat continuarà envaint les competències dels catalans i laminant el nostre autogovern. I tornant a Catalunya, crec que és obvi que no podem anar sols cap a la independència. Necessitem tots els agents implicats, la societat civil… aquesta maionesa s’ha de lligar.
Puigneró fora del Govern, Borràs fora del Parlament, i Puigdemont, a Bèlgica. Hi ha una falta de lideratge a Junts?
En absolut. La presidenta del partit, Laura Borràs, és un actiu de primer ordre, i fa el que li toca fer: estar amb la gent. Això és com dir que si no tens un càrrec institucional no existeixes! I el secretari general, Jordi Turull, també fa una gran feina.
Ciuró, en una intervenció parlamentària / ACN
Tornant al full de ruta independentista, creu que s’ha de replantejar la taula de diàleg? Veu factible l’acord de claredat presentat pel president Aragonès?
Hem de mantenir el pacte de Govern entre ERC i Junts i no volem res diferent… No s’està avançant en tres eixos: la configuració de la taula de diàleg, la conformació de l’espai estratègic i la unitat d’acció a Madrid. I això és el que hem de fer. Crec que anar a l’una no és impossible.
Però com s’arriba a la independència?
Ningú en té la solució, per això necessitem un espai de coordinació estratègic. La solució no vindrà d’ERC ni de Junts ni d’Òmnium, vindrà de les possibilitats que tenim sobre la taula, del que podem tornar a fer i del que no podem repetir.
Fins a quin punt aquest projecte independentista és vigent? Dades del CEO: el 41% dels catalans estan a favor de la independència, el 52%, en contra. Els partidaris de la via unilateral, l’11%.
El públic independentista existeix, però està molt decebut. I aquesta decepció es va manifestar d’una forma molt aspra en la commemoració de l’1 d’octubre… La gent està enfadada i no hem de donar més arguments per alimentar aquest desencís.
Més enllà de la independència, entre ERC i Junts hi ha diferències en qüestions fonamentals. La llista és llarga: Jocs Olímpics d’hivern, l’Aeroport del Prat, la ronda Nord de Terrassa i Sabadell… si no s’han resolt aquestes diferències fins ara, què ens fa pensar que sí que es resoldran ara?
Hem de separar les coses. La independència és un objectiu que ens ha d’unir, sí, però les polítiques del dia a dia s’han de treure per les majories al Parlament. Aquestes qüestions s’hauran de tirar endavant tant sí com perquè són fonamentals per a nosaltres.
Al marge del debat independentista.
Hi ha temes en què tenim més afinitat amb partits que no són independentistes que amb la resta d’independentistes, però hi ha un objectiu superior: la independència. Per això el Govern és d’ERC i Junts, i també hi hauria de ser la CUP, malgrat les diferències. Per exemple, totes les accions de la conselleria de Justícia es fan amb una clau: mostrar quin model de país volem. Més català a la justícia, que les presons siguin visibles, fent beques per a jutges i fiscals perquè ens entenguin, impulsant la mediació… Això ho ha fet un partit clarament independentista.
Per anar acabant, en clau local i de sabadellenca a sabadellenca. Es va sentir incòmoda a la xiulada a Carme Forcadell a l’acte de commemoració de l’1-O?
Sí. Molt. La Carme no es mereixia això. Puguis estar o no d’acord amb el seu partit, ella va estar al servei del que se li demanava fins a l’últim moment. Ella precisament no és la causant d’aquest desencís. Té tot el meu escalf i el meu suport.
Si surt del Govern, es planteja tornar a ser la candidata a l’alcaldia de Junts per Sabadell?
En cap moment m’ha passat pel cap això. Junts per Sabadell ja ha escollit el seu candidat.
Aleshores, quins plans té?
Si això s’acaba, tornaré a treballar d’advocada i faré política des d’una altra visió. Els que fem això sabem que un dia s’acaba, i així ha de ser.
