[Per Carles Fité, periodista]
A la vida, som el que som. Somiem en allò que ens agradaria ser. I, sobretot, treballem per ser el que volem ser. Al futbol passa exactament el mateix. M’explico. Al Sabadell som el que som. Un equip amb un pressupost molt ajustat i amb un equip nou que lluitarà per la permanència. Però també somiem a tornar al futbol professional i qui sap si algun dia fins i tot a Primera Divisió. I, sobretot, treballem pel que volem ser: un club sanejat, amb jugadors que creguin en el projecte, que hi estiguin involucrats. Treballem per construir un bon bloc, amb gent jove, que faci arrels al club i que no hàgim de començar la temporada cada any amb una vintena de jugadors nous.
Hem de ser conscients del paper que ens toca jugar ara. Salvar-nos. Quedar a partir del sisè per la cua cap amunt. Això significa que l’objectiu és sumar 50 punts. Els firmem tots ara mateix. Però per arribar a 50, vol dir que se n’hauran de perdre molts. Concretament, 64, perquè se’n juguen un total de 114. És a dir, més de la meitat. Ho dic perquè quan venen les derrotes, no ens hem de posar nerviosos. Sempre que l’equip tingui una idea i continuï competint. Això no ho podem perdre mai. Però amb tots els condicionants que comporta aquesta temporada. Una plantilla pràcticament nova, feta a última hora i molt, molt jove.
Això vol dir que haurem d’anar de menys a més. A mesura que avancin les setmanes i les jornades, els jugadors s’aniran conjuntant i aniran agafant experiència. La majoria no havia jugat mai a aquesta categoria. Per això confiem en un entrenador, que tampoc hi havia entrenat. Però no té por per apostar pels joves, per frenar els que es passen de llestos o per gestionar els que no entenen que aquí juga el que més s’esforça, més enllà del seu sou o les seves pretensions.
Llegia un article aquesta setmana que explicava que cap dels jugadors de la plantilla del Sabadell arriba als 30 anys. Això és una dificultat afegida. Però si es construeixen bé les bases, és un projecte de futur espectacular. Deia un filòsof famós que la millor manera de preveure el futur és creant-lo. I el Sabadell ho està fent. Apostant per joves jugadors, molts de la casa, del planter, de proximitat, lligant les seves renovacions i aconseguint crear un sentiment de pertinença amb el club. Segurament forçat per la situació econòmica, sí. Però dels problemes n’hem fet una oportunitat de fer un projecte de futur. De construir una base sòlida i que si després arriba més pressupost, es pugui apuntalar amb jugadors que marquin la diferència.
Trobo a faltar aquells capitans de tota la vida al Sabadell. Tant de bo en surti algun d’aquesta generació. Tant de bo vagi bé el projecte. És arriscat, és clar. S’ha d’arribar als 50 punts. Si no ens salvem, tota aquesta literatura se’n va en orris. Però val la pena intentar-ho. I posar-hi esforços. No afegir nerviosisme i dubtes a l’entorn. Remar a favor. Però és evident que alguns equips ens passaran per sobre. De fet, hi ha equips que cada jugador dels seus valen el mateix que gairebé tots els nostres. És el paper que ens toca jugar aquest any, i l’hem volgut jugar doblant l’aposta: no només ens salvarem, sinó que construirem un futur.
Perquè tenim molt clar el que som i el que volem ser. I, a més, no hem d’oblidar mai el que hem sigut, perquè ens dona context a tot plegat: un club històric, centenari que ha estat 14 temporades a Primera i ha jugat a Europa. Perquè per saber cap on anem, no hem d’oblidar mai d’on venim.
