“Som com un institut”. El Centre de Normalització Lingüística de Sabadell (CNL) —que vetlla pel coneixement, l’ús i la divulgació de la llengua catalana— ha recollit 924 sol·licituds per acollir-se a les classes de llengua catalana que ofereix. Això només en aquest primer trimestre: “podem arribar a triplicar o quadruplicar aquesta xifra a final de curs”, sosté Elisabet Palomés, directora del CNL de Sabadell, que afegeix que el centre acull normalment un mínim de 2.500 alumnes cada any.
Aquesta administració local, que depèn conjuntament de l’Ajuntament de Sabadell i de la Generalitat, també dona servei a les poblacions de Sant Quirze del Vallès, Castellar del Vallès, Santa Perpètua de la Mogoda, Palau-Solità i Plegamans i Polinyà, en matèria d’ensenyament del català, dinamització de la llengua i assessorament lingüístic.
Oportunitat per als nouvinguts
Un 70% de les classes que imparteix el CNL són cursos de nivell inicial, bàsic o oral per a persones que han arribat recentment a Sabadell i que no coneixen la llengua catalana, o bé l’entenen lleugerament, però no la saben parlar. Segons Palomés, es tracte de “persones que volen aprendre-la principalment per motius laborals o per relacionar-se quotidianament a la ciutat” i que principalment escullen la modalitat 100% presencial, ja que els permet “un aprenentatge més immersiu i eficaç”.
Si parlem de nacionalitats, el CNL integra sobretot persones marroquines i llatinoamericanes, tot i que, com indica la directora, “en els darrers anys s’han disparat les sol·licituds de persones pakistaneses; i també de Rússia i Ucraïna”, fruit de la guerra. “Són alumnes majoritàriament joves”, tot i que cada cas és un món: “hi ha famílies on els nanos fan català a l’escola i els pares ni l’entenen ni el parlen, i s’apunten per a poder ajudar els seus fills amb els deures del col·legi”, afegeix Palomés.
Per a una bona conciliació familiar, el centre també proposa una oferta formativa en línia amb un aprenentatge autònom en què l’alumne aprèn a través del guiatge dels plans de treball que s’ofereixen a la plataforma virtual, així com del suport d’un professor que tutoritza de forma on-line.
Elisabet Palomés, directora del CNL de Sabadell / Víctor Castillo
“Les dades ens diuen que, en general, la gent sap i entén el català.
L’han estudiat. Ens falta que es parli sense vergonya”
El català vol una empenta
Atès que s’ha vist que hi ha un retrocés de la llengua catalana, el CNL, així com el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) en la seva totalitat, han dedicat molts esforços a pal·liar aquesta situació. Malgrat tot, i com es desprèn de les Enquestes d’Usos Lingüístics, hi ha una tendència generalitzada: la població entén el català, però falta que l’utilitzi i el posi a la pràctica. “La part de l’ensenyament està coberta, ara la principal prioritat és passar-lo de l’aula al carrer”. En aquesta línia, “es fan sortides per a conèixer espais de la ciutat” (als mercats, a les biblioteques, al teatre) i així “demostrar als alumnes que el català realment es parla a peu de carrer”, conclou la capdavantera d’aquesta administració.
/ Víctor Castillo
