Dilluns que ve serà el primer dia de feina al Taulí de la seva nova directora general. La doctora Anna Aran rellevarà qui durant els darrers vuit anys ha dirigit l’hospital, Joan Martí, que es jubila. Aran tindrà sobre la taula l’encàrrec de vetllar perquè tota aquesta reforma integral arribi a bon port, però també tindrà feina, amb la directora d’Infermeria, Mireia Subirana, per trobar prou mans per donar servei als diferents espais. Després de la manca d’espai d’Urgències i les llistes d’espera, el tercer problema del Taulí és la manca de personal, sobretot d’infermeria.
I això és el que subratllen els treballadors quan se’ls pregunta per la situació de l’hospital. “Tenim un problema de personal impressionant”, assegura la presidenta del Comitè d’Empresa del Parc Taulí, Montse Garcia Zamora, de la FAPIC. Des de la UGT hi coincideix la seva responsable sindical a l’hospital, Sílvia Castaño, apuntant que “el pla presentat està bé, però encara patim per la falta de personal”. Per molt que es facin incorporacions -que se’n fan-, des del Comitè d’Empresa i UGT creuen que el nombre d’entrades no és suficient, tenint en compte que també n’hi ha que marxen.
Ràtios elevades
El principal argument dels professionals per justificar la manca de treballadors són les ràtios. “Si hauríem de tenir una infermera per cada vuit malalts a planta, nosaltres en tenim 13, que durant la nit poden ser 18 o 20”, segons Garcia Zamora. La mateixa font apunta que “hem assumit moltes especialitats, som referents en infarts, ictus, politraumatismes, malalties mentals, etc, però això no ha anat acompanyat del personal necessari” la qual cosa ha posat en una situació d’estrès el conjunt del personal de planta.
En aquest punt, fa anys que al Taulí hi ha el debat de si els treballadors han de tenir un conveni laboral propi, una opció que a hores d’ara no sembla que sigui gaire possible a curt termini. Els professionals es regeixen pel conveni Siscat de la Generalitat, al qual estan adherits hospitals concertats del sector públic com el Taulí, l’hospital de Terrassa, el de Mollet o el de Granollers. I, a diferència dels hospitals públics de l’Institut Català de la Salut (ICS) com són Vall d’Hebron o Can Ruti, tenen unes condicions laborals de sou, ràtios i altres diferents. Millors a parer dels diferents sindicats.
Ordenar els serveis
Castaño destaca que una de les principals virtuts de la reforma general que comença ara és que “posa ordre a les especialitats a cada planta, una cosa que sempre havíem demanat”. La responsable sindical afegeix que entre els treballadors es viu amb “expectació” per veure amb quina línia de treball arriba a l’hospital la nova directora, amb la qual assegura que “estem condemnats a entendre’ns”. Per la seva part, Montse Garcia també creu que per resoldre el problema d’espai, el pla presentat per la direcció de l’hospital sí que va en la bona línia.
