PERE ALAVEDRA

A tall de recopilatori

[Per Pere Alavedra, enginyer industrial]

mesura que s’anaven publicant les meves reflexions sobre la mobilitat al voltant de Sabadell, em fèieu arribar comentaris, que puc agrupar en tres grans blocs: un primer en què em reclamàveu que em posicionés, que digués clarament el que pensava sobre la B-40, uns altres en què m’encoratjàveu a continuar escrivint, i, finalment, un darrer grup que donava la culpa a altres.

En primer lloc, voldria mostrar-vos el meu agraïment, ja que heu destinat una part del vostre temps a llegir-me, especialment als que meu fet arribar comentaris.

No voldria deixar sense resposta aquelles persones que donaven la culpa a tercers, a mi m’agrada, necessito, i no soc masoquista, que em diguin el que he fet o faig malament, sens dubte forma part de la meva manera de ser com a professor universitari, acostumat a assumir les crítiques dels col·legues, de forma especial quan publiques en una revista indexada, sempre en surt un article millor.

Avui no es reconeix allò que fas malament, i sense saber-ho, no hi ha millora possible.

Respecte al meu posicionament sobre la B-40, és molt clar, en soc totalment partidari, és més, crec que és totalment necessària per al Vallès, ho vaig deixar ben clar a l’article Tot parlant de la B-40, del 2 de desembre del 2021.

Recullo tres frases que deia llavors, dues de Konrad Adenauer: “Tot col·lectiu ha de saber què és el que vol, i com podrà assolir-ho” i “les coses no són com voldríem que fossin, o com creiem que són, les són com realment són”, i una tercera d’Aristòtil: “La política és l’art del possible”.

Deia en el meu darrer article, Parlant de mobilitat (II): “Si mirem l’evolució del PIB per habitant de Sabadell respecte a Catalunya, veiem que hem passat del 81,3% l’any 2001, al 69,2% l’any 2020. En aquests vint anys que l’economia, tant espanyola com catalana, ha estat pràcticament estancada, Sabadell ha perdut dotze punts percentuals de riquesa”.

Donem un cop d’ull a la distribució de la riquesa a la ciutat. Segons dades de l’Agència Tributària, extretes de les declaracions de renda de l’any 2019, la riquesa de la zona centre ha pujat, ara és del 170% respecte a la catalana, per tant, podem preguntar-nos:

– Quina és la riquesa de les zones més desafavorides de Sabadell?

– Quines han estat les zones perdedores de la ciutat en aquests darrers vint anys?

– Per què ha estat això?

– Quina ha estat la nostra, la meva, responsabilitat en la pèrdua de renda a les zones més desafavorides?

– Per què empreses amb arrel sabadellenca no s’han assentat a Sabadell?

– Què passa amb l’esperit emprenedor sabadellenc?

A Sabadell hem sabut fer moltes coses bé, i algunes molt bé, però si no som capaços de reconèixer el que hem fet malament, al llarg d’aquests quaranta-tres anys d’ajuntaments democràtics, difícilment podrem bastir una ciutat on els nostres fills puguin viure millor que nosaltres, i no ho dubtem, qui pitjor ho passarà seran els entorns més desafavorits de la ciutat.

Com que la ciutat no és un conjunt de bombolles estanques, de retruc, les mancances d’una afecten les altres.

Per això, i amb aquest bagatge, s’ha d’optar per l’art del possible. Avui fer créixer la riquesa implica reindustrialitzar la ciutat, això exigeix tenir un Sabadell accessible. Què vol dir això?

1. Una via ràpida que enllaci la C-58 amb la B-124, de Sabadell a Castellar.

2. Encetar el diàleg de la ronda Est, que també és necessària.

3. Fer el mig enllaç que falta a la connexió entre la C-59 i la C-33 en direcció Girona. I facilitar així l’entrada i sortida dels camions del CIM Vallès, en direcció Girona i descongestionar l’accés a l’AP-7 de Montmeló.

4. Millorar les connexions de l’AP-7 de forma especial entre Montmeló i el Papiol.

Fent bona aquella dita que diu: “Lo mejor es enemigo de lo bueno”. Fem realitat amb urgència el que és possible, i posem-nos a treballar pel futur, que ja no és nostre, sinó dels nostres fills i nets.

Comentaris
To Top