[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
Vaig publicar un article sobre unes declaracions de l’alcaldessa perquè em van semblar que eren poc equilibrades i que no tenien l’empatia suficient amb aquelles famílies que ocupen pisos perquè són pobres. Per les xarxes se’m va criticar força i després el regidor d’Acció Social i Habitatge, Eloi Cortés, a qui aprecio molt des de fa molts anys, em va contestar en aquestes mateixes pàgines. Efectivament que les coses no les fem bé, però no és perquè tinguem el 42% de les ocupacions d’Espanya, sinó perquè hem fracassat per donar pis a qui no en té. És una obligació constitucional i un valor socialista, d’altra banda. Tenim segurament a la ciutat uns 1.000 pisos ocupats, unes 3.000 persones de les quals probablement 800 són nens i nenes. Per què els catalans tenim el 42% de les ocupacions d’Espanya? En primer lloc, perquè hi ha més consciència social, el país ha virat a l’esquerra, (això és el que diuen els ciutadans a les enquestes del CIS) i no criminalitzem els pobres, la PAH hi té molt a veure. En segon lloc, perquè tenim una estructura urbana; en tercer lloc, perquè aquí els pisos són més cars que enlloc, i en quart lloc –una paradoxa–, perquè tenim serveis socials més potents i tenim més dades del problema. Per exemple, només a la Cañada Real, a Madrid, viuen en barraques 8.628 persones, de les quals 2.500 són menors d’edat.
Les famílies pobres i cíviques si no ocupen pisos buits, què han de fer? Anar a viure a les coves de Sant Oleguer? Cortés m’acusa de ser de “l’esquerra demodé i confusa” i de “blanquejar els ocupes conflictius”. A veure, a l’article deia que calia ser forts –desocupar amb la BRIMO perquè quedi clar– contra delinqüents. Deia que podia ser per ineficàcia policial o judicial. També és perquè els grans tenidors no denuncien les ocupacions. Així era durant molts anys a Can Puiggener i que jo ho vaig denunciar en aquestes mateixes pàgines. Si jo fos pobre, ocuparia un pis de gran tenidor, segur.
Cal ser justos i afables amb els necessitats. Facilitar habitatge és una prioritat de les polítiques socialistes des de sempre. El regidor hauria de dir quantes ocupacions incíviques hi ha, 10, 100, 1.000? I perquè no es fa res. I quantes famílies han demanat un pis. Afirmava a l’article que l’actual ajuntament només ha construït 50 habitatges, a les xarxes em deien que era mentida. Vaig piular que si m’equivocava rectificaria en aquest espai. La resposta és “hem treballat els darrers quatre anys per oferir a la ciutadania més de 500 habitatges de lloguer assequible”. El felicito, però aquesta no és la resposta. Els tres primers mesos de l’any hi ha hagut a Catalunya 2.410 desnonaments. I els que vindran amb la pujada de la inflació. Penso que Cortés es passa molt quan diu referint-se a mi “aquesta part de l’esquerra el que fa és blanquejar i permetre la impunitat de les màfies criminals”. Homeeee! Crec que és una crítica una mica bèstia. Soc de l’esquerra que es reconeix com a socialista. El fracàs ha estat no fer polítiques socialistes des del govern de Madrid i de Barcelona. A Europa hi ha països amb un parc d’habitatges de lloguer social del 20%, el 25% i fins al 35%. Aquí és de l’1,5%. Trobo a faltar empatia amb els pobres i contundència amb bancs, jutges, policies i empreses d’alarmes. El poder endureix i cal que algú ho recordi.
