[Per Carles Fité, periodista]
Aquesta setmana comença el Mundial de Qatar. El de la vergonya. Però per culpa dels dirigents corruptes que van acceptar que es disputés en aquest país que no respecta drets humans bàsics i que es van enriquir per això. Dirigents del futbol i dirigents polítics que van aprofitar per fer negoci. I és injust que es posi en dubte l’aficionat de tota la vida a aquest esport i es jutgi la seva moralitat per si decideix mirar el Mundial.
Perquè el futbol és innocent. El futbol és un esport meravellós. Els que el corrompen són els que manen, però no el futbol. Com va dir Maradona, la pilota no es taca. Un altre exemple de diferenciar la persona de l’extraordinari futbolista que va ser. Per això no em sentiré culpable de gaudir de l’últim Mundial de Messi i de Cristiano Ronaldo. I de Lewandowski i Modric. O el primer de Gavi i Pedri.
Un Mundial és una cita extraordinària que passa cada quatre anys. I que milers de milions de persones volen mirar. Perquè té una part meravellosa de passió i d’il·lusió. Una cita que aquesta edició arriba en un moment únic, i que ha estat molt criticat, però a mi em sembla magnífic. Certament, les lligues regulars es veuran perjudicades, però, en canvi, viurem un Mundial en què els futbolistes arribaran en el seu millor moment de forma. No després de desenes de partits i d’una temporada dura. No, hi arriben perfectes i, fins i tot, la majoria havent-se reservat una mica en aquest tram inicial de competició.
Per als que som aficionats al Sabadell i al futbol, per exemple, no ens afecta. Gaudirem del millor Mundial i a la vegada podrem seguir amb la nostra competició. Perquè només s’atura la Primera. La resta continua competint. I els arlequinats tornaran a jugar després de l’aturada de Copa. Per cert, una altra gran decisió. Cuidar el torneig del KO i donar-li un cap de setmana en exclusivitat perquè equips modestos de futbol territorial puguin gaudir de la festa de jugar contra un equip de categoria superior. I fer-ho en el seu horari habitual i no entre setmana i a la nit.
Una aturada que ha anat bé. Necessària. Al Sabadell l’ha agafat en descens. Pels pèls, però en descens. Ja sabíem que la temporada costaria. Que som un equip jove i que l’objectiu és clarament la salvació. Però també sabem que som capaços de golejar en un camp tan difícil com el Johan Cruyff i de deixar-nos remuntar un partit per errors individuals nostres. La regularitat la dona l’experiència i això necessita temps.
Per això aquesta aturada dic que ha estat necessària. Per agafar aire, per entrenar. Per treballar alguns aspectes que un cop arrenca la competició són molt difícils de dedicar-hi temps, perquè estàs en dinàmica de partit rere partit, setmana rere setmana. I a més el calendari t’ofereix una molt bona oportunitat de posar-ho en pràctica. Jugues en un camp difícil, sí, però contra un equip que està empatat a punts amb tu i que, si aconsegueixes rascar alguna cosa positiva, et donarà molta vida. I després de Numancia, reps el SD Logroñés, un altre equip que també té els mateixos punts que tu.
I el desembre arriba un altre derbi, el del Nàstic de Tarragona, que ara sembla que vagi molt bé perquè està setè a un punt del play-off, però està només a 3 punts del Sabadell. Vaja, que si guanyem a Sòria i ells perden contra el Castelló, que podria ser, ja estaríem igualats de punts. Per tant, això és molt llarg, queda molt, està tot molt igualat i, sobretot, paciència. Que tenim molt de talent a la plantilla i amb una mica d’experiència, complirem l’objectiu.
