Les primeres conseqüències tangibles de l’increment del cost dels subministraments ja s’ha cobrat la primera ‘víctima’ al Club Natació Sabadell. A partir del pròxim 19 de desembre i fins al mes d’abril, la piscina exterior olímpica del centre Can Llong deixarà d’estar climatitzada: “És una situació molt delicada, on tots ens haurem d’estrènyer el cinturó. Fa mesos que m’heu sentit a parlar dels temps que vindrien, fins que el ‘llop’ ha arribat. La piscina no la tancarem si no ho marca la llei, però qui vulgui nedar ho haurà de fer amb neoprè”, ha explicat el president de l’entitat Claudi Martí, fent al·lusió al motiu que el va dur a decidir avançar les eleccions tres mesos per poder prendre aquesta i d’altres decisions a curt i mitjà termini. Una decisió que permetrà estalviar 250.000 euros, gràcies, també, a les obres de la renovació de la piscina del globus del centre Gran Via.
La piscina exterior de Can Llong / V. CASTILLO
Martí ha convocat a la premsa per explicar, també, que el Club tancarà l’exercici 21/22 amb unes pèrdues de 297.000 euros i amb una estimació per al següent exercici (22/23) d’uns 400.000 euros. Aquests números, segons ha assegurat el màxim responsable de l’entitat, es deuen a dos factors perfectament indentificats, a més de l’augment dels costos energètics: increment dels costos de personal i de la subcontractació de serveis, i de l’increment de l’IPC, en els salaris dels treballadors: “Hem tancat l’exercici amb 22.500 socis, mil més que l’agost del 2021. Amb aquest creixement també ha crescut l’activitat més del que prevèiem i la necessitat de personal s’ha vist superada per la pròpia activitat”. En la mateixa línia ha presentat els números pel que fa a l’augment dels costos energètics, principalment, de gas i electricitat, passant de prop d’un milió d’euros (925.900 €) a l’exercici 2020-21 als 1.737,400 d’aquest darrer: “En aquest exercici el salt s’ha produit en l’electricitat. Mentre l’any passat vam tenir un cost de 493.700 euros, aquest exercici ha estat superior al milió d’euros (1.056,400). Preveiem que en el pròxim exercici el salt es produeixi amb el gas, amb un augment de més de 500.000 euros, passant dels 482.700 euros al milió”, ha assegurat.
Dins d’aquest exercici, tancat a 31 d’agost d’enguany, Claudi Martí també ha volgut enviar un missatge “a aquells socis que puguin malpensar” sobre com es destinen els recursos que genera l’entitat: “Fa dos anys el Club tenia una despesa de 900.000 euros i aquest any la despesa ha estat de 600.000 euros, un terç menys. Per primera vegada a la història, els equips professionals de waterpolo reporten beneficis a l’entitat, gràcies a l’increment de les subvencions, fet que no suposa cap càrrega pel soci”, ha defensat.
Pressupost “obert” i “equilibrar” quotes
Sobre el futur a mitjà i llarg termini de l’entitat, bona part del full de ruta del Club Natació Sabadell estarà condicionat als factors externs –subministraments–, mentre sobrevolen “tres plagues” (Covid, subministraments i tipus d’interès), que han obligat a la junta encapçalada per Claudi Martí a tenir un “pressupost obert” –tot i l’augment de les subvencions de les diverses administracions, passant de 600.000 a 900.000 euros en un exercici–.
En altres paraules, el Club, durant el mes de febrer, i davant els socis, anunciarà noves mesures dràstiques per “equilibrar el pressupost en la segona meitat de l’exercici”, que podrien afectar a la butxaca del soci: “Els clubs tenim problemes per pagar factures. I aquestes les ha de pagar el Club, que són els socis i les sòcies”. Tot i que la quota dels socis no es pot apujar així com així –els estatuts així ho diuen– Martí ha obert la porta a “equilibrar” les quotes. “Hi ha les quotes de serveis que tenen marge. Estem parlant que la quota més alta està al voltant dels 46 euros i la més baixa a sis euros i escaig. No és el mateix que la quota mitjana sigui de 31 euros, com ara, a 32”.
Davant un hipotètic escenari de veure’s obligat a tancar el centre Gran Via, tal com va sonar en precampanya per part d’alguns precandidats, Martí s’ha mostrat taxatiu davant d’aquest escenari: “No té cap sentit. No és una qüestió de costos estructurals. Qualsevol reducció de costos associats a l’activitat redueixes la capacitat de créixer en nombre d’ingressos”.
