[Per Josep Mercadé, periodista]
Passades les dues primeres jornades de l’embat del cicle nadalenc podríem mesurar en quines forces arribem després del contacte estret i intens amb les persones amb qui ens uneix algun tipus de parentiu més o menys directe. En funció de si la trobada és gaire nombrosa podrem valorar si realment ha estat possible establir una comunicació més enllà de la simple formalitat. I si aquest contacte esporàdic ens aporta alguna cosa més que veure’ns les cares, com aquell qui diu, un cop l’any.
El concepte de família està evolucionat a marxes forçades. Però a casa nostra encara pesa molt la tradició, l’ordre jeràrquic de l’edat, i uns valors que poc a poc volen anar-se modificant en una lluita constant entre el què s’ha fet sempre i la innovació. Les trobades familiars d’aquests dies, precisament per ser en aquestes dates de l’any, comporten mantenir un determinat model de relacions socials que té, com a pilar fonamental, la família i la tradició.
Hem de reconèixer que les festes de Nadal van massa lligades a l’activitat comercial que embolcalla gairebé totes aquestes celebracions. Aquest fet marca un determinat estereotip basat en els valors que comentàvem abans. Resulta curiós, en alguns casos, que ni els més alternatius es qüestionin un canvi de model, a la recerca d’una comunicació entre les persones diferent i sense estar tenyida d’aquesta pàtina que marca la societat de consum en la que vivim.
Aquest món estereotipat marca, també, uns determinats comportaments de les persones que entren en l’escena a les trobades familiars. Així, la figura del cunyat esdevé tot un clàssic i es converteix en objecte de paròdia. Gairebé tant com les sempre estigmatitzades relacions entre sogres i gendres. Fins i tot hi ha qui se sent còmode interpretant alguns d’aquests personatges per exigències d’un guió que, malauradament, defuig de l’oportunitat de poder compartir uns moments de caliu familiar en majúscules.
Crec que, en general, no estem preparats per compartir la vida amb la resta de la família en el sentit més ampli. El canvi de model fa que l’estructura familiar sigui cada cop menys sòlida. Per això, el contacte tan intens d’aquests dies per alguns no resulta massa satisfactori. D’altres, en canvi, prefereixen la formalitat més buida. Són persones estranyes compartint taula com aquell que el conviden a un casament i el posen amb persones que no ha vist mai. Dependrà de les ganes de comunicar-se per fer d’aquell contacte una situació agradable. Així que animeu-vos a gaudir amb saviesa de la intensitat de viure uns dies en família.
