Maria das Graças Carvalho Dantas (1969), coneguda també com a Maria Dantas és diputada al Congrés per Esquerra Republicana de Catalunya. Nascuda al Brasil fa 28 anys que viu a Catalunya. Molt activa en temes migracions i antiracisme és membre del col·lectiu Unitat Contra el Feixisme i el Racisme i de la sectorial de moviments socials d’ERC. Aprofitant la seva presència a la ciutat, durant un acte local del partit, des del Diari de Sabadell hi hem volgut parlar per conèixer la seva opinió sobre els últims fets ocorreguts al Brasil i també per conversar sobre la situació de les persones migrades a Catalunya.
Directa i propera ens convida a fer les preguntes a la terrassa d’un bar. Encara queda temps per començar l’acte així que aprofitem i seiem a les cadires. Al costat uns homes escolten el hit del moment, la sessió de Shakira i Bizarrap. Lluny de distreure-la Dantas es mostra animada i aprofita per conversar amb els homes sobre la cançó i la importància de reivindicar les polítiques d’esquerres, una declaració d’intencions. Qualsevol moment és bo per fer política. Un cop acabada la conversa es disposa a començar amb l’entrevista:
Primer de tot, i al ser d’especial actualitat voldríem saber com has viscut i com valores la situació política actual al Brasil.
Com a brasilera que viu fora del seu país ho he viscut amb por i angoixa. Els últims fets són resultat d’anys de discursos d’odi del poder bolsonarista que s’ha basat en polaritzar la societat brasilera i instrumentalitzar les estructures d’estat del país en el seu benefici. Des del moment que es va saber que Lula es presentaria Bolsonaro va començar a desprestigiar el nostre sistema electoral i democràtic per defensar-se en cas de derrota. Aquestes fake news van calar en una part de la població, fent que exigissin un cop d’estat per tombar el govern legítim. Tot això amb ajuda de sectors bolsonaristes i d’extrema dreta, sobretot de l’exèrcit que des de la dictadura creu que el país els pertany.
S’ha aturat l’amenaça de cop d’estat?
Encara no. La ideologia bolsonarista s’ha estès i ha captat a molts brasilers. Com a grans amenaces hi trobem les elits blanques del país i a l’exèrcit, gent totalment contrària a les idees que representa al govern de Lula. Per sort hi ha diversos factors que em fan tenir esperança. El primer és que moltes persones d’esquerres que aposten pel canvi estan disposades a mobilitzar-se en suport a les institucions. El segon és que també tenim sort d’haver rebut suport internacional d’una manera tan immediata. I per últim les institucions brasileres estan responent i actuant, fent que molts bolsonaristes estiguin a presó, tinguin por d’acabar-hi o hagin marxat del país.
Es podria haver evitat o previst la reacció bolsonarista?
Penso que el govern no té la culpa. El que sí que considero és que Lula podria haver estat més previsor en la tria de certs membres del seu executiu que, tot i no ser bolsonaristes, hi simpatitzen en algunes qüestions.
L’Amèrica Llatina està vivint un canvi de cicle polític virant altre cop cap a l’esquerra. Així i tot, hem vist períodes d’inestabilitat a Bolívia, Perú o el Brasil mateix. Per què creus que ha passat?
Políticament, l’Amèrica Llatina és com un cercle on s’ha viscut diferents cicles polítics. El període de l’esplendor als 2000-2012 amb governs més progressistes o el dels cops d’estat moderns contra Dilma Rousseff i Evo Morales en són bons exemples. El que és clar és que l’extrema dreta fa anys que s’està organitzant arreu del món. Tot i això, actualment, crec que la inestabilitat al continent l’ha generat el nou imperialisme, aquell que es mou per interessos econòmics de les grans empreses.
Maria Dantas ha viscut amb gran intensitat els fets polítics del Brasil / David Chao
Quin és el principal repte de Lula ara mateix?
Bàsicament, desfer totes aquelles polítiques bolsonaristes que van atacar els drets fonamentals del poble brasiler. Recuperar drets educatius, socials i combatre la pobresa estructural. En definitiva més polítiques públiques que millorin la vida de la gent.
Deixem el Brasil i entrem en terreny personal. Vas arribar a Catalunya per estudis ara ja fa 28 anys, com va ser la teva adaptació?
Vaig venir per fer un curs d’especialització en dret mediambiental i un doctorat en filosofia jurídica. Més endavant vaig conèixer un brasiler que vivia aquí i vam tenir dues filles. Amb el temps em vaig separar, però vaig decidir quedar-me a Catalunya perquè les meves filles s’havien criat al país. Vaig estar 10 anys sense papers. Va ser molt difícil. Com anècdota vull explicar que durant les retallades en sanitat dels governs del PP vaig tenir dificultats per donar llum a la meva filla en un hospital. Per integrar-me vaig decidir vincular-me als moviments socials, inicialment a l’AMPA de l’escola de les meves filles fent una candidatura i això em va ensenyar el valor de la lluita col·lectiva. Més endavant i amb el temps he anat participant en altres col·lectius tan polítics com per a persones migrades.
És important estar organitzat doncs.
Totalment, crec que el treball col·lectiu de base és l’única manera d’aconseguir més drets. Sense lluita no s’obté res, més enllà de la política cal una ciutadania preparada i conscient disposada a pressionar. I en el cas de les persones migrades encara és més important, sobretot si aquestes es troben soles i són pobres, ja que per si mateixes els serà molt difícil tirar endavant.
Ara venen eleccions i es torna a obrir el debat del dret a vot de les persones migrades. Què en penses de la situació, que es pot fer al respecte?
Al Congrés sempre dic que els drets de les persones migrades es consideren un tema poc important i és injust. Les persones migrades també formen part del país, treballen i paguen impostos com tothom, però, en canvi, no poden participar en la vida política. És indignant i una violació dels drets fonamentals de les persones. I penso que això passa perquè encara hi ha molt racisme a la societat, cal treballar dia a dia en tots els aspectes per erradicar-lo.
