‘Somiem, entrenem, aconseguim’ és el lema del Santa Clara Swim Club (SCSC), centre esportiu californià que des del 1951 té el compromís d’inspirar els seus atletes a perseguir l’excel·lència a través de la natació. Fent binomi amb la Santa Clara High School, han estat referents mundials en la formació i preparació d’esportistes nedadors que han assolit rècords mundials i olímpics.
Dins del Club Natació Sabadell, algú, amb bon criteri, va estar encertat a l’hora de suggerir aquest nom de Santa Clara per a l’escola que començava la seva singladura a la nostra ciutat aquell curs 1962/63, ara ja fa seixanta anys.
Que el club Santa Clara californià era una excel·lent referència ho mostra el fet que un dels seus representants, Mark Spitz, va assolir la glòria als Jocs Olímpics de Munic del 1972, quan va ser la primera persona a guanyar set medalles d’or olímpiques, alhora que va establir set rècords mundials i olímpics.
Josep Costajussà i Oliver va escriure: “El curs 1962/63, es va crear, al Club Natació Sabadell, l’escola Santa Clara que, al llarg dels anys, ha tingut com a alumnes els nedadors i les nedadores més prometedores de la nostra història més moderna. En aquell moment, va significar una novetat que permetia alternar amb millor assiduïtat i profit l’esport i els estudis. El Club, amb el pensament posat en el futur i esperant de la seva joventut no solament victòries a l’aigua, sinó també a la vida professional i personal, va procurar no descuidar aquesta faceta tan important i que la majoria de països més avançats tenen molt en compte. El desenvolupament físic juntament amb el cultural és la clau per al futur i, en aquest aspecte, Sabadell fou el pioner d’una idea que, sortosament, encara continua”.
La creació de l’escola Santa Clara no va ser, en tot cas, fruit de la improvisació. Quatre anys abans, potser sense saber-ho, ja s’havia iniciat la seva gestació. L’any 1958, la natació era un dels esports més practicats i amb més projecció a Sabadell, i el Club Natació tenia aleshores 2.400 socis, 400 dels quals eren dones. Aquell any es van començar les obres per cobrir la piscina, que es va inaugurar el juny del 1959. El senyor Antoni Monés i Giner, president de l’entitat, n’estava realment satisfet: ja es podien fer més entrenaments i es podien organitzar competicions d’hivern. Però mancava la mà i l’acció d’un entrenador expert. Assessorats per Coor Braseem, es va contractar un jove entrenador holandès, Kees Oudegeest, que no trigaria a esdevenir una figura de la natació espanyola. El consell de Coor Braseem, que llavors entrenava el CN Manresa, però havia estat entrenador del CN Barcelona i seleccionador de l’equip espanyol de waterpolo, va ser ben encertat. Kees Oudegeest, que va arribar acompanyat de la seva promesa, Mary Kok, campiona de natació, es va incorporar com a director tècnic del CN Sabadell l’1 de maig del 1959. Aquell dia es posaven les bases del que seria un model d’èxit. Kees, que acabava de fer 23 anys, era ros, espigat i parlava un espanyol no gaire perfecte però sí que era bastant entenedor, era seguidor del mètode d’entrenament de Jan Stender, amb durs entrenaments, constància i molta disciplina i explicava que a Holanda es feien cada dia 5.000 metres en els entrenaments, és a dir, 200 piscines de 25 metres, que s’havia de treballar de forma incansable i que els títols només eren per als escollits.
Els joves del CN Sabadell Miquel Torres i Isabel Castañé, de 14 anys, varen ser seleccionats per als Jocs Olímpics de Roma del 1960. Aquella fórmula de constància i treball de Kees començava a donar resultats. Però és que, a més, al Club hi havia un bon planter de nedadors i nedadores i s’havia de buscar la millor manera de poder compaginar els seus estudis amb l’entrenament. La creació d’una escola, model que ja funcionava a països avançats, semblava el millor sistema. Amb aquest objectiu, Josep Duran Gudayol, president del Club Natació Sabadell entre 1961 i 1968, va crear l’any 1962 l’escola que, que batejada amb el nom de Santa Clara i adscrita a un altre centre, l’Acadèmia Carreras, del carrer de Calderón, començava a funcionar aquell curs. Els components de la primera promoció foren els il·lusionats joves Miquel Torres, Isabel Castañé, Maria Ballesté, Eulàlia Castañé, Francesc Jou, Ferran Mauri, Maria Dolors Molas, Paquita Murillo, Jaume Ollé, Jesús Roig i Núria Soldevila. Tot estava a punt per començar: els alumnes; un professor titular, Antoni Carreras; una professora titular, Pilar Ballester, i un professor de francès, Ton Creus; l’aula, l’espai que més tard seria la Sala Morral, i el mobiliari i el material corresponent. Amb senzillesa, però amb esperança i il·lusió, s’iniciaria una gran labor.
Durant deu hores al dia, sis al matí i quatre a la tarda, els alumnes alternaven l’estudi amb l’entrenament. Al matí, de 7 h a 9 h, entrenament a la piscina; després d’esmorzar, classe escolar fins al migdia. Dues hores per dinar, per tornar a les 15 h, amb classe fins a les 17 h i després, de 17 h a 19 h, tornada a l’entrenament a la piscina. Els bons resultats justificarien aquell sacrifici.
Acabat el seu contracte amb el CN Sabadell, Kees Oudegeest es va traslladar, el setembre del 1966, a Little Rock (USA), on va iniciar una esplèndida tasca al club de natació local, el Little Rock Dophins Swimming Club d’Arkansas, on va aconseguir noves cotes al dificilíssim nivell de la natació nord-americana.
Amb el seu substitut, el també holandès Bert Sitters, els èxits van seguir i l’escola Santa Clara va anar recollint el fruit del seu prestigi.
