Si la sobrecàrrega muscular de la qual s’està tractant no ho impedeix, un dels herois de l’ascens de Marbella, Xavi Boniquet, tornarà a trepitjar diumenge la gespa de la Nova Creu Alta. Ho farà amb l’UD Logroñés, immersos en una ratxa nefasta de resultats, i en un partit que s’ha guanyat a pols l’etiqueta de final per la supervivència.
No hauries imaginat arribar a aquest duel en unes circumstàncies tan delicades, oi? La veritat és que no. Les perspectives a l’inici de la temporada eren molt diferents en el nostre cas. De fet, es parlava d’aspiracions de play-off, però la realitat és la que és i ara només podem pensar a remuntar.
Què ha pogut passar per acumular 15 jornades sense conèixer la victòria? Sobre el paper, tenim una bona plantilla, amb un nivell alt, per lluitar per objectius importants. Però això no t’assegura res en el futbol. A vegades passen coses gairebé inexplicables, com aquesta dinàmica negativa.
T’havia passat mai? És ja un problema psicològic… És una situació nova per a mi. Només vaig viure una cosa semblant en el Badalona. Es va fer una plantilla per pujar de categoria i vam acabar patint per no baixar. Recordo que teníem a Enric Gallego de davanter. El cap és el principal enemic, ho és tot en aquestes situacions. No guanyes, no guanyes i la pel·lícula es repeteix cada setmana.
Es pot pensar que el vestidor és un polvorí amb l’entrenador a l’ull de l’huracà… Doncs et puc assegurar que ho portem prou bé i encara que soni a un tòpic, el vestidor és una família. Només així es pot suportar una situació tan dura. Cert que han marxat jugadors i el mercat d’hivern ha estat mogut, però continuem molt units i tenim plena confiança en l’entrenador (Natxo González). Estem convençuts que encara es pot revertir la dinàmica.
El partit contra el Sabadell és gairebé l’última oportunitat per enganxar-se? És un duel molt important, vital per a nosaltres per no quedar despenjats i escurçar les diferències amb un rival directe. De fet, cada setmana és una final per a nosaltres. No podem enfocar-ho d’una altra manera.
A títol personal, un dia especial? Per descomptat. Per a mi tornar a la Nova Creu Alta és com tornar a casa. Van ser tres anys molt intensos i molt macos. M’estimo moltíssim el Centre d’Esports i jo em vaig sentir també molt estimat per la gent del club i l’afició. És com si fos casa meva. Que ho digui un de Terrassa també té un mèrit especial, no? De debò, ha estat la millor etapa de la meva vida.
Quin és el millor record que se’n va emportar Xavi Boniquet? Sens dubte, la convivència a Marbella i el desenllaç de l’ascens contra el Barcelona B. És el moment-top de la meva carrera esportiva, la millor experiència que he viscut. També la gent que vaig conèixer, com el Jordi Bransuela, una persona excepcional.
No va haver-hi cap possibilitat de continuar d’arlequinat aquesta temporada? Això és una cosa de dos i no vaig notar les ganes de renovar-me. Em van passar una proposta, però ni tant sol es van obrir les negociacions perquè no em volien convèncer per continuar. Parlaven d’un nou projecte, amb gent jove, de la base, nou entrenador i vaig entendre que no farien cap esforç per renovar-me. Són etapes que s’acaben i no passa res. Cal mirar endavant.
Què vas veure en l’UD Logroñés per acceptar? En aquell moment el projecte que em van presentar, tot apuntava a l’ambició de lluitar per la zona alta de la taula. Van arribar jugadors contrastats, però els resultats no s’han donat.
El Sabadell és l’únic equip que ha perdut a Las Gaunas (3-0). Pot ser un indicatiu ara? No ho crec. Ja ha passat temps i també s’han produït molts canvis. Fer un equip totalment nou té els seus riscos. Semblava que anava en una línia positiva, però es va torçar. De totes maneres, penso que no patirà per assolir la permanència. La meva il·lusió és que ens salvem tots dos.
Per cert, en el mercat d’hivern va arribar el lateral exarlequinat Eudald Vergés. Què tal ha encaixat? Força bé. Al ser català, parlo molt amb ell i també m’explica coses positives de la seva curta trajectòria al Sabadell. Se sentia molt a gust, però no gaudia dels minuts que volia, i per això va buscar una sortida.
