Jornada de cara i creu pels sèniors de l’OAR Gràcia. Tot continua igual al grup C de la Divisió Plata femenina després que Mislata, OAR Gràcia i Sant Vicenç, els tres primers classificats, saldessin amb victòria els respectius compromisos. Així, quan falten cincs jornades, les gracienques es mantenen un punt per sota del líder i en gaudeixen de 5 de marge amb les vicentines.
El partit jugat a Lleida va tenir dues cares. La primera va ser d’igualtat pel constant intercanvi de gols i la bona dosi d’empats fins al 10-10. A excepció del 6-7, la iniciativa va anar sempre a càrrec del conjunt local, de manera que la feina de les verd-i-blanques consistia a replicar una vegada i una altra per anul·lar els mínims avantatges que pujaven al marcador.
La defensa de les gracienques, tova, gens intensa, va permetre que les primeres línies del Lleida juguessin amb massa comoditat, tanta, que va arribar a ser preocupant la seva facilitat anotadora perquè la diferència, a estones, va passar a ser de tres gols i especialment perquè, acabat el primer temps, el Gràcia va anar al vestidor havent-ne rebut molts (20-18 al descans).
Reacció a temps
Seguir per aquest camí l’hauria pogut conduir al fracàs quan els pronòstics li eren favorables. Cal pensar que Carol Carmona va aprofitar la pausa per a l’alliçonament, la conscienciació i per recordar que l’actitud en el joc és innegociable. Ben aviat el partit va canviar de cara. Al minut 8 de la segona part s’havia produït el parcial 2-7 (22-25) que evidencià que les gracienques van treure’s la son de les orelles.
/ D.Chao
Amb un tarannà més ferm i participatiu en la cobertura van aconseguir que el Lleida entrés en crisi de gols, en contrast amb els que es marcaven a l’altra porteria. Emma Serna al minut 22 va establir la màxima diferència, fruit del parcial 6-15, que va deixar el partit pràcticament sentenciat (26-33). Tot i que aleshores la producció del Gràcia va caure a mínims, va viure el final de partit amb comoditat perquè el Lleida no va fer cap millora ostensible per neguitejar-lo (29-34).
Ensopegada del masculí
El partit masculí, en canvi, va ser de similars característiques però de signe contrari per als interessos del Gràcia. El desplaçament a Sarrià de Ter tancava les dures jornades de febrer, totes elles «d’alta muntanya», que ha hagut d’afrontar el conjunt verd-i-blanc. Superar aquest altre obstacle en el camí era repte complicat, no només perquè el Sarrià està passant per un moment dolç, sinó perquè a l’hàndicap de les lesions que acumula el Gràcia s’hi va afegir que Quim Vaillo, per qüestions laborals, només va poder prestar servei a la primera part.
Malgrat les circumstàncies, el partit es va posar molt favorable als jugadors de Pere Ayats, que van aplicar la fórmula d’intensitat defensiva, més rapidesa en les transicions, més treball efectiu del pivot Guillem Correro per obrir una diferència espectacular al minut 20 (9-15). Dos detalls van ser clau perquè el Sarrià recuperés les opcions abans d’anar al descans: l’entrada en joc d’Aleix Biosca per defensar la porteria i el parcial 3-0 a última hora, precisament després del temps mort demanat pel tècnic gracienc (15-17).
Detalls en contra
A la segona part els detalls també van tenir forta incidència en el canvi de dinàmica que havia iniciat l’enfrontament. Les aturades de Biosca van continuar frustrant oportunitats del Gràcia, que es va veure empatat pel gol de Portulàs (18-18). Poc després (20-20), dues exclusions consecutives no les deixà escapar el Sarrià per posar-se per davant (23-21). Una tercera exclusió, per protestar, va tenir el mateix desenllaç (del 24-23 al 26-23). I a continuació un llançament de 7 metres no transformat i una nova exclusió per protestes, tot combinat amb el bon plantejament defensiu del Sarrià i la seva eficàcia en les possessions es va traduir el 30-25. La diferència es mantenia quan es descomptaven els tres últims minuts i semblava tot dat i beneït (33-28).
Recurs de manual per al Gràcia la defensa individual agressiva per recuperar possessions. I vet aquí que 4 gols (Oriol Miró, Ugo Aitsahalia, Bernat Correro i Pol Torras) van deixar encara 40 segons d’emoció (33-32). Obligat que el Sarrià no anotés i poder gaudir d’uns breus instants per intentar l’empat, però Iñaki Gutiérrez va superar la pressió i anotà el definitiu de la treballada victòria local (34-32).
