Jaume Giró (Badalona, 1964) se suma a la campanya de les eleccions municipals. L’exconseller d’Economia i Hisenda està de gira per tot Catalunya, i ha fet parada a Sabadell per fer costat a l’alcaldable de Junts, Lluís Matas, i reunir-se amb un grup d’empresaris. Giró va abandonar el Govern de la Generalitat l’octubre passat, però això no l’ha apartat de la política ni dels agents econòmics. Al contrari: “Hem girat full. Ara l’objectiu són les municipals”.
L’alcaldable de Junts, Lluís Matas, i l’exconseller Jaume Giró / VÍCTOR CASTILLO
S’ha reunit amb empresaris de la ciutat. Què li han traslladat?
El 2023 serà un any ple d’incerteses econòmiques. Els empresaris m’han demanat que ajudem la ciutadania i les empreses a sortir de la crisi, des d’allà on som: des de Junts i des de l’Ajuntament de Sabadell. Catalunya viu de les més de 600.000 pimes, que creen ocupació, i paguen nòmines i impostos, i de la classe mitjana treballadora.
Quin paper creu que han de tenir la ciutat i la comarca a Catalunya?
Hem de preservar el caràcter valent i l’actitud de prendre riscos de la gent de Sabadell, que han convertit la ciutat en una gran potència tèxtil, financera i tecnològica. Hi ha gent que espera que li donin tot, i hi ha gent que surt a buscar-se les garrofes, com els sabadellencs. A banda, Sabadell està a prop de Barcelona i ha de treure més valor afegit de la relació amb la capital. M’imagino una aliança entre la ciutat i el futur alcalde de Barcelona, Xavier Trias, per portar a terme nous projectes empresarials.
Sabadell pateix un dèficit de llocs de feina i molts veïns han d’anar a treballar a Barcelona. Una de les opcions que plantegen els empresaris és vincular formació i empresa, a través del Taulí, la UAB, l’ESDi i l’Aeroport, entre d’altres.
La recerca, el coneixement i la retenció de talent és fonamental. Catalunya té més centres de recerca del que li pertocaria per població, i això és perquè hi ha un ecosistema que ho permet. Hem de potenciar-lo i hem de fer canvis en matèria de fiscalitat: per exemple, eliminar l’impost de patrimoni per a les persones estrangeres que vinguin a fer recerca a Catalunya. No els podem fer pagar pel que han guanyat en el seu país… Si no, evitem que gent amb talent vingui a Catalunya.
El Govern de la Generalitat fa prou per a les empreses?
El model de país dels partits d’esquerra –especialment d’ERC i dels comuns– no representa allò que ha portat Catalunya a ser un país capdavanter, econòmicament i socialment just. Les administracions públiques, tant la Generalitat com els ajuntaments, han de ser més accessibles als ciutadans. És urgent fer dos grans canvis: eliminar la burocràcia que impedeix obrir negocis, ampliar empreses o crear nous polígons industrials, i fer canvis en matèria d’impostos. Estem competint amb València, Aragó, Màlaga i, per descomptat, competim amb Madrid. La fiscalitat a Catalunya no és justa i s’ha de modificar. Si no, els catalans continuarem vivint amb un doble greuge.
Un doble greuge?
Dos greuges, sí. El de Madrid i el de Catalunya. Els catalans patim el dèficit fiscal –els 20.200 milions d’euros que s’evaporen cada any i se’n van al reequilibrio territorial– i un incompliment sistemàtic en matèria d’inversions per part del Govern de l’Estat. A banda, aquí, la Generalitat fa pagar més impostos a qui menys té… Catalunya és la comunitat autònoma amb l’IRPF més alt per a les rendes baixes, i passa tres quarts del mateix amb les classes mitjanes. Això no és normal, i no és just.
Què va fer quan era conseller per revertir-ho?
Vam baixar l’IRPF per a les rendes per sota dels 10.200 euros anuals, fent passar el tipus del 12% al 10,5%. La intenció que teníem era abaixar-ho fins al 10% per al 2023, però vam sortir del Govern de la Generalitat… Ara, ERC ha deixat clar que no ho abaixarà més. Massa sovint s’utilitza la demagògia, dient que defensem els rics. No estic parlant de fer pagar menys a les grans fortunes, el que dic és que s’ha d’ajudar la classe mitjana treballadora que s’aixeca cada matí per guanyar-se la vida.
En la negociació dels pressupostos, han demanat bonificar l’impost de successions al 99%. Això beneficia les classes més altes.
Ho hem demanat per a totes les persones, físiques i jurídiques, en el primer grau de parentesc –els pares i els germans–. S’ha de ser conscient que moltes empreses familiars catalanes tenen risc de desaparèixer per aquest impost.
/ VÍCTOR CASTILLO
Si competim entre comunitats autònomes, hem d’anar cap a una fiscalitat similar a la de Madrid, per exemple?
Madrid no és un bon exemple. No ens podem comparar amb la hipercapital d’un estat centralitzat, que evidentment es pot permetre una fiscalitat que Catalunya no es pot permetre. El que li dic és que hem de trobar una fiscalitat equilibrada per mantenir l’estat del benestar lluny dels greuges que patim i alhora recuperar la cultura de l’esforç, la responsabilitat individual i l’excel·lència amb la feina que representa Catalunya i que s’ha perdut en els darrers anys.
Qui l’ha perdut? Les empreses?
Al contrari. Els governs no han defensat aquesta cultura de país i han posat els empresaris sota sospita. El relat de les esquerres –dels comuns, d’ERC i la CUP– s’ha anat imposant i ara sembla que a alguns se’ls enreda la llengua per dir la paraula empresari. Els empresaris són la gent que arrisca el seu patrimoni, aposta per un projecte que moltes vegades no surt bé, contracta i paga les nòmines, i els impostos. Està molt clar: hi ha partits que creuen en la iniciativa privada i el creixement econòmic i d’altres que, per molt que dissimulin, no. Si volem mantenir el sistema de pensions, necessitem projectes econòmics. No es pot dir: ‘Aquest no! i aquest tampoc, que no m’agrada!’. I tampoc et pots manifestar amb pancartes en contra d’inversions al matí, i a la tarda queixar-te que hi ha massa atur juvenil, ni criticar el turisme de manera generalitzada quan és un driver econòmic per a un país com Catalunya.
Es plantejaria recuperar el pacte fiscal?
Jo aspiro a la plena sobirania, política i econòmica. Catalunya podria ser Suècia o Noruega, però aquí no s’hi arriba de cop. Mentre això és així, tot el que es faci per millorar el model de finançament i tenir més recursos econòmics per als ciutadans de Catalunya serà bo, i això no va en contra d’aspirar a la plena sobirania.
/ VÍCTOR CASTILLO
El Govern d’ERC i el PSC han arribat a un acord per la ronda Nord de Sabadell i Terrassa, entre altres projectes, com l’ampliació de l’Aeroport del Prat i el Hard Rock. Són propostes que també feia Junts.
M’agradarà veure si s’acaben fent. Soc bastant escèptic amb aquests projectes, que no tenen ni calendari ni mitjans. Dos dels tres partits signants –ERC i els comuns– van sortir a posar aigua al vi just després de signar el pacte de pressupostos. És bastant insòlit que la líder dels comuns, la senyora Albiach, hi doni suport i després digui que no es farà… Pel que fa al Hard Rock, el vam deixar llest abans de marxar de govern i tampoc se’n sap res. No sé què esperem, hauríem d’anar per feina perquè hi ha un inversor privat i molts llocs de treball en joc.
Veient tot el que es desprèn de la conversa, em pregunto: si els models de país de Junts i d’ERC són tan antagònics, què feien governant plegats fins fa uns mesos?
De vegades fas govern amb qui pots, no amb qui vols –i més en un moment en què no hi ha majories absolutes–. A Catalunya hi ha l’eix nacional i l’eix esquerra-dreta, i en el moment en què es va investir Pere Aragonès, l’acord entre ERC i Junts tenia sentit. El president tenia el suport del 52% per, textualment, “culminar el procés d’independència”. Ara això ha sortit de l’agenda i, per tant, el més evident és l’altra aritmètica.
Amb l’eix nacional desfet, Junts podrà pactar amb el PSC després de les eleccions municipals?
Les eleccions es faran amb clau de ciutat, no segons l’eix nacional. El candidat de Junts, en aquest cas el Lluís Matas, té l’autonomia de pactar el govern amb qui consideri que és millor per a la ciutadania.
/ VÍCTOR CASTILLO
Per acabar, creu que va ser un error sortir del govern?
Prefereixo no contestar. La meva posició ja va quedar clara en el seu moment.
Però tornaria a ser conseller?
Qualsevol persona que estima el seu país vol ser conseller. Per a mi, la política és l’obra de govern i evidentment que m’agradaria tornar-ho a ser. Vaig poder aportar trenta anys d’experiència en el sector privat, vaig fer passos per millorar els ratings de deute de la Generalitat, vaig resoldre anticipadament la concessió de l’Eix Transversal, fet que ha estalviat 780 milions d’euros nets a la Generalitat, i vaig aprovar els pressupostos l’1 de gener del 2022. Avui és 28 de febrer i els del 2023 encara no estan aprovats.
Junts per Catalunya inicia la cursa de les municipals a Sabadell
