[Per Tom Colomer, escriptor i dramaturg]
Sí, sí, victòria del capitalisme. Sempre havia pensat que el Broncano preguntava per la pasta i la quantitat de sexe per pura morbositat. El Broncano, quin altre! Que com a humorista et pot agradar més o menys i que està clar que el format li funciona, però ningú posa en dubte que com a entrevistador és un desastre, o com a mínim, si em voleu més objectiu, no crec que se’l recordi per la seva qualitat periodística. I, precisament, mai rasca més enllà de bordar opinió (quan ho fa!), perquè avui són les opinions estúpides, com més random millor, el que dona visualitzacions, suposo.
Aquesta gent és presa com a influència, tant de bo m’equivoqui, perquè té més pasta que tu i perquè folla més que tu. I que jo, eh, naturalment, és una manera de parlar, aquesta segona del singular. M’explico: és gent que està per sobre nostre en els dos grans medidors d’èxit dels nostres temps. I és fastigós, eh. Però és tal qual. El materialisme va donat de la mà del capitalisme que ens governa a nosaltres i les nostres maneres de pensar. I el mecanisme inconscient suposo que és “uau, tal sí que té èxit, tant de bo ser com tal. Ah, tal opina això sobre aquest tema? Doncs com que jo vull tenir tant d’èxit com tal, jo també pensaré com tal”. Sense ser cap expert en psicologia del màrqueting, estic bastant convençut que aquest és el procés inconscient que es fa en aquests casos. I a mi també em deu haver passat, eh, segur, milions de vegades, però inconscientment. I per això posen George Clooney venent Nespressos, suposo, o Rafa Nadal conduint Kias. “Ni puta idea de cotxes, però a mi Kia m’ha convençut, si vols ser com jo (tant èxit, tan ric, tan espanyol, tan el que vulguis que Rafa Nadal representi per a tu), tria Kia”. I el Clooney igual, me l’imagino com “no he provat tots els cafès del món, però mira que guapo que se’m veu prenent aquest”. Fracàs total, en canvi, del format “nueve de cada diez dentistas recomiendan”. No ho veieu que ENS LA SUA el que “recomienden los dentistas”? Jo vull la pasta de dents que fa servir Sara Carbonero. Gent d’Oral-B, un consellet gratis: deixeu de comptar dentistes i feu que a un directe de l’Ibai hi surti de fons –eh, de fondíssim, no cal ni que es parli d’higiene bucal– un tub de pasta vostre. Multipliqueu per mil les vendes en minuts. Cap dubte.
Aleshores, de l’opinió de qui em puc fiar? De la teva, per l’amor de Déu, fia’t de la teva!
