[Per Joan Marcet, professor de Dret Constitucional]
En el sistema democràtic de govern hi ha diverses premisses o condicions per al seu bon funcionament. Les eleccions lliures i periòdiques a termini fix, la rendició de comptes del grup al govern o l’existència d’una pluralitat oberta d’opcions polítiques són alguns d’aquests elements que conformen un sistema democràtic. A l’hora de fer front a unes eleccions, com les eleccions municipals que es duran a terme d’aquí poc més de dos mesos, cal veure si es compleixen amb normalitat aquestes condicions.
No hi ha cap mena de dubte que les eleccions municipals se celebren de manera periòdica, cada quatre anys, normalment el quart diumenge del mes de maig, tal com preveu la normativa electoral vigent. En algunes ocasions s’ha reflexionat sobre la possibilitat o conveniència de mandats municipals més llargs, com passa a altres països europeus. Però ara per ara no s’ha avançat en aquest debat a casa nostra.
I cada quatre anys s’ha de produir una rendició de comptes general per part de qui ha dirigit el govern municipal, que ha de completar la visualització que la ciutadania acostuma a tenir de la gestió política duta a terme al llarg del mandat. De fet, en l’àmbit municipal l’avaluació es fa dia a dia, però quan s’acosta el moment electoral, cal fer un balanç global de la gestió duta a terme. És el que s’està produint aquestes darreres setmanes a la majoria de pobles i ciutats, i també a Sabadell. El govern municipal que ha encapçalat Marta Farrés s’està sotmetent a l’escrutini de la ciutadania en actes i compareixences diverses. No ha estat un mandat fàcil. Trufat d’entrebancs impensables (de la pandèmia a la guerra d’Ucraïna, de la inflació a les actuals turbulències financeres), el balanç final del conjunt del mandat és nítidament positiu. Segur que algunes coses en alguns àmbits s’haurien pogut fer millor o diferent, però el que compta és el canvi d’impuls, de vigor i d’orientació clara de la ciutat. Hi ha projecte de ciutat i hi ha realitat positiva del dia a dia.
Potser el que més es troba a faltar a la ciutat és la presència d’alternatives polítiques sòlides i creïbles, la tercera pota perquè un sistema de governança democràtic funcioni raonablement bé. Sense la presència d’alternatives clares i plausibles, el govern de torn pot deixar-se endur per la inèrcia i, fins i tot, per la indolència. Quan des de l’oposició només es dediquen esforços a dir no a pràcticament tot, a negar les evidències, a minimitzar els encerts, i no es treballa en la construcció i plantejament de veritables alternatives polítiques, no s’està duent a terme una de les principals tasques que se li demanen. Al final, l’oposició ha de ser tan útil com el mateix govern, en qualsevol dels nivells de gestió política que analitzem.
En massa ocasions al llarg d’aquest darrer mandat, l’oposició municipal al govern de la ciutat s’ha dedicat només a dir que no, a posar traves a propostes i projectes impulsats des del govern, sense oferir a canvi cap alternativa plausible. L’oposició ha de fiscalitzar i controlar el govern, ha de contradir quan calgui, però a la vegada ha de bastir i presentar propostes i projectes que representin una veritable alternativa política.
Els dos mesos que queden fins a les eleccions de final de maig és temps suficient perquè puguin plantejar-se les diverses alternatives polítiques. A les pròximes eleccions municipals no només es tracta d’avaluar el treball dut a terme des del govern de la ciutat, sinó sobretot poder conèixer i valorar les diverses propostes que es presenten novament a la ciutadania per al pròxim mandat municipal, el nou impuls que les diverses opcions polítiques plantegen per fer avançar la ciutat. Ara es fa difícil improvisar. El que no s’ha estat capaç de construir al llarg de quatre anys sembla difícil que es pugui dibuixar en dos mesos. Només amb anuncis i tanques publicitàries no n’hi ha prou. Cal haver dedicat temps i esforç a construir alternatives.
