El 27 de maig del 2020, a l’ultrafondista Jaume Teres li van diagnosticar un papil·loma al coll, del qual se’n va sortir satisfactòriament. Des del desembre passat, aquest sabadellenc, que no ha deixat de córrer, nedar i anar en bici, forma part d’un assaig clínic de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), a l’hospital de Bellvitge, per fer front a la metàstasi que té al pulmó. Aquest diumenge, serà a la línia de sortida de l’onzena edició de la cursa Corro Contra el Càncer. “Amb petits granets de sorra és com s’aconsegueixen les coses. D’excuses sempre en tenim, però el motiu és molt bo per no excusar-se”.
Toca a molta gent, però cada cas és particular. Com s’afronta viure una malaltia com aquesta, un cop ja coneix el diagnòstic? El primer que ens ve al cap, quan t’assabentes que un amic té un càncer és: dos o tres anys i a l’altre barri. Però aquesta malaltia és molt peculiar i, en el meu cas, ho visc com afrontava els ultratrail, on passes moments de son i cansament, però el cos s’acaba recuperant. Jo no me n’amago. No és un constipat, però és el que tinc.
En el seu cas, així va ser. Per superar el càncer també necessites una mica de sort, perquè això és com una ruleta russa. Avui dia continuo respirant i estic viu gràcies a la tecnologia. Fa trenta anys, amb el meu càncer ja estaria mort. A mi m’ha curat la radioteràpia i la quimioteràpia. Sense aquesta tecnologia no estaria aquí amb tu.
Lance Armstrong va viure una situació semblant a la seva. Amb Lance Armstrong tens l’exemple del positivisme, de l’esperança, de la perseverança. Prova d’això és que després va guanyar set edicions del Tour de França. I no ens enganyem, que si jo em dopo, quedo últim. Morir és un procés que hem de fer tots i quan et diuen que tens càncer sembla que s’accelera, però no ho sabem. I aquesta és la grandesa de la vida, aprofitar cada minut que tinguis al màxim.
Forma part d’un assaig clínic. En què consisteix? Des del passat desembre, i cada tres setmanes, vaig a l’hospital de Bellvitge a fer immunoteràpia, que és el futur per fer front a aquesta malaltia. Em van fer un estudi genètic immunològic i estic en el barem mínim per participar en aquest estudi. De moment, ja m’han injectat més de mitja dotzena de vacunes experimentals del papil·loma i ara caldrà veure els resultats. Continuo fent de tot, amb més distància i exigència, però continuo anant a córrer, nedar, anar amb el caiac a pescar i anar amb bici.
Córrer o caminant, però diumenge s’ha de participar en la cursa Corro Contra el Càncer. Entre els factors que intervenen a l’hora de superar una malaltia com aquesta hi ha la investigació, que molta d’ella ve acompanyada de la tecnologia. I per poder avançar calen diners de totes bandes, des del sector públic i de sectors privats, siguin empreses o a títol personal. Diumenge jo hi seré perquè amb la cursa tenim un bon instrument per aportar recursos econòmics d’una manera saludable i divertida. Tant de bo puguem arribar als 10.000 euros perquè es podran invertir en tecnologia, i això es tradueix en dies de vida pels pacients de càncer.
