[Per Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]
La setmana passada vaig dur a terme la següent enquesta a Linkedin: creus que la intel·ligència artificial (IA) és una amenaça per a la teva professió? He de confessar que esperava que els meus contactes respondrien majoritàriament que sí. Tot al contrari, un 87% de les respostes van ser negatives. Suposo que gran part de professionals interpreta la IA com una eina que incorporarem als nostres processos productius. És a dir, com un full de càlcul en relació amb la calculadora o com la fotografia digital en relació amb l’antic revelat.
Certament, crec que la majoria de nosaltres encara no som capaços d’imaginar el potencial transformador d’aquesta tecnologia. Fins ara, les revolucions tecnològiques i industrials havien afectat el model productiu, però les persones podien adaptar-se al canvi formant-se en noves habilitats. Els fills dels caçadors recol·lectors podien ser pagesos i ramaders; els fills dels artesans podien anar a treballar a la fàbrica, i els fills dels obrers podien aprendre a manejar ordinadors. Ara, en canvi, potser per primer cop a la història, ens trobem davant d’una tecnologia que superarà l’home en coneixement, anàlisi de dades, presa de decisions i capacitat de planificació i organització. Un escenari inèdit que afecta les ocupacions més qualificades de l’organigrama. Podran els fills dels graduats universitaris adaptar-se a aquest nou paradigma? I la pregunta clau: interessarà al poder destinar recursos a aquesta adaptació?
Com apunten molts experts, la dimensió del canvi necessita l’empoderament ciutadà i la introducció d’una perspectiva ètica a l’equació. Un repte majúscul en un context en què la formació superior s’ha basat en l’especialització. Recordo, com a anècdota, un sopar amb estudiants d’últim any de la prestigiosa Eindhoven University of Technology, en què els vaig preguntar per literatura, cinema, art… No sabien ni qui era Humphrey Bogart.
Ens cal reivindicar urgentment l’esperit del Renaixement i recuperar la sensibilitat artística i la mirada humanística en qualsevol itinerari formatiu. Si el Renaixement va qüestionar la relació de la humanitat amb Déu, hem de capacitar les futures generacions per qüestionar-se la relació de la humanitat amb l’algoritme. Altrament, caminarem, acrítics, vers la penombra d’una edat mitjana digital.
