Les 450 caixes verdes de la història recent de Sabadell

Comparteix

Tuiteja

Comparteix

Envia

L’Arxiu Històric de Sabadell ha iniciat els treballs per posar a disposició de la ciutadania l’arxiu del Diari de Sabadell durant els 41 anys que van del 1977 al 2018, l’època en què el va editar l’empresa Vallesana de Publicaciones. “Són imatges del dia a dia, el pols de la ciutat de manera continuada. L’únic que ho havia fet era el Diari, perquè l’Ajuntament tenia fotos dels seus actes, però no de tota la vida privada”, destaca el tècnic d’imatge i so de l’Arxiu, David González, il·lusionat per començar a treballar en  el fons més voluminós que ha rebut mai l’Arxiu Històric de Sabadell.

El consistori el va adquirir el 2020 per 20.000 euros. Com un  àlbum d’imatges i records familiars, aquest arxiu és el mirall del Sabadell que han conegut i coneixen les actuals generacions de sabadellencs. Perquè hi reconeixeran les seves entitats, els seus actes i, per sobre de tot, la seva gent. Els arxivadors verds classifiquen les imatges per cognoms i temàtiques i, per exemple, només cal veure una de les caixes de la lletra ‘B’ per trobar les imatges que el D.S. havia fet a l’historiador Josep Maria Benaul, desaparegut el setembre de 2020. Cuidar i tractar comporta homenatjar les persones que hi surten, però també les que les van fer. Fotògrafs que no hi surten, però sense els quals no hi hauria aquests records:   Pere Ferran Climent i Pere Ferran Giménez (pare i fill), Lluís Franco -actual fotògraf del Diari-, Juanma Peláez -NacióDigital-, Andreu Massagué, Josep Busoms i Eduard Alsina. Això, sense oblidar les múltiples fotografies no signades, segurament obra dels periodistes del Diari.

Més de 800.000 fotografies

Digitalitzar l’arxiu serà una tasca llarga, perquè la documentació impresa i digital suma 800.000 arxius, però molt rica per la qualitat i la quantitat dels documents que conté. El formen principalment 450 arxivadors verds, que inclouen unes 300.000 imatges en paper, i l’arxiu digital que es va començar a fer el 1999 en format DVD i conté unes 500.000 imatges. S’haurà de filtrar, descartar imatges repetides i classificar-les segons criteris arxivístics, no periodístics i temàtics com ho estava fins ara. “La idea és obrir el meló perquè a poc a poc pugui estar a disposició dels usuaris”, explica el tècnic d’imatge i so de l’Arxiu, David González.

En la primera fase del treball, es volen abordar unes 4.500 fotografies, “un tast”, en paraules del director de l’Arxiu, l’arxiver Joan Comasòlivas. El director destaca que  fer aquest procés “vol dir que les fotografies no són silencioses, sinó que parlen, perquè saps qui, què, com quan es van fer. I això és essencial per poder fixar en el temps fets, situacions, esdeveniments, etc”. El període històric de les imatges (1977-2018), “no és qualsevol. El 1975 mor Franco i, al cap de dos anys, tenim fotografies”, destaca Comasòlivas. Això permetrà completar un tram més de la història de la ciutat i donar resposta a les peticions d’historiadors, acadèmics, estudiants, periodistes i totes les persones que hi puguin tenir interès, com el seu dia va suposar la recepció de l’arxiu de Jaume Balmes Benedicto per tenir una mostra significativa de l’evolució política i social de la ciutat entre el 1933 i el 1965.

Com es tractaran les imatges?

Actualment, ja s’ha inventariat tot l’arxiu, i ara comença el tractament arxivístic, posant les fotos en materials de conservació específics, elaborar les bases de dades i digitalitzar-les. Tot l’arxiu del D.S. ara mateix està repartit entre la seu principal del carrer de la Indústria i en dos altres magatzems de l’arxiu, tot i que ja s’ha habilitat l’espai al soterrani d’Indústria per  guardar-lo pròximament en les condicions de temperatura, humitat i llum necessàries, a uns  15 ºC i 45% d’humitat.