Només fan falta dos minuts perquè els Luand et caiguin simpàtics. Però els 120 segons previs és probable que te’ls passis envejant-los rabiosament: s’ho passen de collons junts, es fan un fart de riure i quan necessiten inspirar-se han de fer el sacrifici de passar un cap de setmana, entre cerveses, a la Costa Brava. El grup acaba de publicar Sol Ixent i ve a la redacció del Diari de Sabadell a desxifrar-ne les claus i a fer balanç de la seva trajectòria. A més, ens toquen en directe l’encomanadissa Amb tu. Una setmana després hi ha qui, entre article i article, encara la xiula.
‘Sol Ixent’: l’ànima del nou disc
L’esperança és el sentiment que predomina a Sol Ixent (Crea Music), el segon disc de Luand, publicat quatre anys després de Desperta. “Totes les cançons tenen un punt de llum, fins i tot les que parlen de coses més fosques”, explica Carlos Castella, guitarrista i veu.
L’amor hi és omnipresent, però no exclusivament per parlar de les relacions de parella. “A la cançó Papallona transmetem, des de l’ecologisme, que hem de cuidar la terra. És amor pel planeta en què vivim”, comenta Roger Blanes, cantant principal. A La relativa victòria d’una batalla inesperada s’inspiren en una noia que tenia una malaltia i els va explicar que la música de Luand l’ajudava anímicament en el dia a dia. “Això també és una mostra d’amor”, posa d’exemple.
Fidels al pop i al rock
Els sintetitzadors, l’autotune i l’urban han engolit el circuit musical català. Però els nous corrents no fan canviar de rumb a Luand, que naveguen entre el rock i el pop, amb permís per alguna balada.
El nou disc té molta més varietat que el primer i està treballat minuciosament, amb el productor Noel Campillo. “Ens podíem passar un dia sencer buscant el so de cada instrument en una cançó, perquè la part instrumental i les lletres encaixessin”, recorda Jordi Torras –Toti–, el bateria.
Gerard Canet, baixista, hi afegeix: “Tenim clar que som el que volem i que ens mantenim fidels al nostre estil i al que ens agrada fer. I en català”.
“No és el que més es porta, però el disc és un viatge que pot emocionar a qualsevol”, conclou Castella.
L’amistat
“És amistat, però fins i tot va una mica més enllà. Ens veiem per collons dos dies a la setmana, els veig més que als meus pares. Això seria impossible si no tinguéssim una relació de família”, diu Blanes. La resta li segueixen el fil. “Luand és passió, desconnexió i una excusa per veure’ns”, se suma Toti. “És bonic el concert i tot el que hi ha abans i després”, afegeix Canet, a qui la resta li atribueix la funció de cuiner de pizzes post-actuacions. Per perfilar les cançons organitzen findes Luanders. I no tenen mal gust per triar llocs, com poden ser Tamariu o Peralada.
/ LLUÍS FRANCO
Per què no a Sabadell?
Van debutar a la Sala Apolo II i han passat per la Sala Bikini, Luz de Gas, el Festival de Pedralbes, el Cerdanya Music Festival o el Clotilde Festival, al Palau Robert, a més de ser assidus a l’escenari del White Summer, a Pals. Però reconeixen que els agradaria tenir més oportunitats de ser a escenaris de la ciutat, on no toquen des de 2019 i tenen part del públic més estimat. La Cava Urpí, sempre amatent al talent local, els ha recollit el guant i podria ser el seu pròxim escenari a Sabadell.
La música com a somni
No els és fàcil conciliar les carreres amb la música. Canet és controlador aeri, Castella dissenya sistemes de ventilació, Blanes oposita a Bomber i Toti gestiona les vendes d’una empresa de cafè. Assagen dos dies per setmana, els concerts requereixen moltes hores i ara promouen el disc. A vegades han de demanar permisos a la feina. Rient, diuen que si depenguessin de la música deurien moltes factures. “O estaríem morts!”, deixen anar. Dedicar-s’hi és un somni.
Però, sigui com sigui, Blanes ho té clar: “Ens molaria que això durés molt, que Luand no s’acabés mai”.
/ LLUÍS FRANCO
