JOSEP MERCADÉ

La màquina d’escriure

[Josep Mercadé, periodista]

La Setmana Santa i especialment la Pasqua no només són dies de turisme, sinó també de trobades familiars. Quan els contactes no són gaire sovintejats perquè les persones viuen lluny d’aquí, la coincidència, a més de ser motiu d’alegria, permet també veure l’evolució dels més petits i constatar algunes reaccions sorprenents. Permeteu-me que em refereixi a una experiència personal que pot coincidir, crec, amb la d’altres lectors que pertanyin, com jo, a la generació baby boomer.

Els que per edat hem vist l’evolució tecnològica aplicada al nostre ofici d’escriure, no cal dir que la transformació ha estat de vertigen. Si mirem enrere, alguns instruments quotidians de no fa gaires anys, com les màquines d’escriure, ara ja són veritables peces de museu. He de confessar que són la meva debilitat. Amb el temps n’he anat recopilat de tota mena. Comprades, donades i recollides abans de ser dipositades a la deixalleria. La veritat és que fins ara no havia trobat a qui li pogués interessar més enllà de les persones de la meva mateixa generació.

Aquests dies tinc la família a casa. El meu net gran és el que ja abans de venir es va interessar per les meves màquines d’escriure. El seu pare li va dir que jo en feia col·lecció. En una recent activitat extraescolar, com a cosa exòtica, el monitor els va mostrar una màquina d’escriure que van haver de repartir-se entre tots els de la classe.

Lògicament, aquest interès del meu net ha estat un motiu d’especial satisfacció. Sobretot quan, cada cop més, tots som ostatges dels dispositius electrònics, que als més petits els està comportant un aïllament molt preocupant. Així que vaig anar a comprar cintes per disposar de tinta nova en què les tecles de la màquina poguessin estampar les paraules del meu net gran en un full blanc. De fet, feia temps que no les posava en marxa, ja que simplement les col·lecciono i no hi faig res més.

Arriba el dia i observo com agafa la màquina que tenia la cinta nova i comença a redactar una petita ressenya de les seves vacances per a l’escola. Ho fa amb una màquina fabricada al Berlín de l’est que va força dura. Opto per canviar-li la cinta a la meva Olivetti Lettera DL de tota la vida, que va molt més suau. L’experiència de la màquina s’ha allargat alguns dies de la seva estada. Però al final s’ha imposat el dispositiu electrònic amb els jocs adaptats a la seva edat. La vella màquina d’escriure torna a ser una peça de museu.

Comentaris
To Top