És conegut que el carrer de la Indústria compta amb diversos edificis patrimonialment significatius, com el Despatx Lluch, l’escola Sagrada Família o l’hotel Suís. Ara, després d’una profunda rehabilitació, la Casa Guasch o Casa Maria Sampere pren especial protagonisme i es posiciona novament com a element destacat del carrer. Havia sigut l’habitatge familiar i despatx de Tèxtil Guasch i, la setmana passada, el Centre Metal·lúrgic va inaugurar la seva seu en aquest immoble, tancant així un període d’interinitat al carrer de la Concepció després de deixar l’emplaçament original del carrer de les Tres Creus.
La Casa Guasch, nova seu del Centre Metal·lúrgic, vista des de la plaça de Miquel Crusafont / AINA TORRES
A l’hora de buscar un nou espai per al Centre Metal·lúrgic, en el si de la institució es va valorar l’opció d’instal·lar-se en un polígon o al centre de Sabadell. El director general del Centre Metal·lúrgic, Gabriel Torras, explica que “va tenir més pes l’argument de quedar-se al centre de la ciutat, per poder exercir el rol d’institució que som”. Tenint en compte, subratlla, que la majoria dels socis són de fora del municipi, però sabent que “Sabadell és un molt bon lloc per donar servei a les poblacions del voltant, perquè està molt ben comunicat”, afegeix la directora adjunta, Montse Vilanova. Segons l’organització, el cost d’adquirir l’immoble i rehabilitar-lo supera els dos milions d’euros. La rehabilitació ha anat a càrrec de l’arquitecte Manuel Arenas Vidal.
L’edifici escollit va ser la Casa Grau o Casa Maria Sampere, que fins fa uns anys va ser la seu del laboratori Cerba. Un edifici del 1931, obra de l’arquitecte Santiago Casulleras i que, a part de l’Artèxtil, al mateix carrer de la Indústria, també va fer les cases Comadran i Tamburini, a la cantonada amb el carrer de Sant Llorenç.
Montse Vilanova i Gabriel Torras, a l’altell de l’edifici annex, que servirà per acollir empreses ‘start-up’ del sector metal·lúrgic. Al sostre, s’ha conservat l’estructura encavallada / AINA TORRES
La nova seu del Centre Metal·lúrgic està totalment rehabilitada, conservant l’estructura principal i adaptada als criteris actuals d’accessibilitat. De l’edifici original, ja abans que l’edifici passés a mans del Centre, se’n conserven la porta de fusta del carrer de la Indústria -l’entrada principal és a la plaça de Miquel Crusafont-; l’escala , la volta catalana del que ara és l’auditori i els porticons. A l’edifici annex, que només té una protecció documental -es podria enderrocar- es conserva l’encavallada del sostre típica de l’estil industrial.
El blau Jujol
El color predominant de l’edifici és el blanc. I, per això, destaca que la paret de l’escala està pintada amb el conegut com a blau Jujol, que homenatja l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol. “Volíem homenatjar el modernisme d’aquesta casa”, explica Vilanova.
El blau Jujol, protagonista de l’escala / AINA TORRES
La nova seu té aules per impartir la formació del centre ESEC / AINA TORRES
Les sales de l’edifici porten els noms d’Indústria, Tres Creus i Ripoll, i la terrassa es diu Crusafont, i indiquen a on estan ubicades / AINA TORRES
La volta catalana, protagonista del sostre de l’auditori / AINA TORRES
L’entrada, des de dins, un cop reformada la casa / AINA TORRES
La casa despatx Guasch, també coneguda com a casa Maria Sampere, vista des del carrer de Sant Cristòfol, el 1980 / Autor desconegut / Arxiu Històric de Sabadell
Hall amb xemeneia de la casa Guasch, el 1933 / Autor atribuït: Francesc Casañas Riera / Arxiu Històric de Sabadell
