Una de les iniciatives més lloables de l’actual regidoria de Cultura en matèria teatral ha estat acollir companyies professionals en setmanes de residència artística al Teatre Principal. I el cap de setmana passat va ser el torn de la Companyia Il·lús Teatre, que continua celebrant els seus 25 anys en actiu. Va omplir la sala amb les dues representacions de Feliç, perquè t’estimo.
Jordi Fité, després de traduir i seleccionar sonets de Shakespeare, va idear una proposta interdisciplinària que dramatitzava el recital de poesia, convertint-lo en una meditació teatral auxiliada per música en directe i una posada en escena austera de mitjans i fina de concepte. Des d’aquesta matriu s’alternava equilibradament un treball coral, a través de recitats individuals i de conjunt. L’espectacle proposava jocs dialògics i repeticions de versos.
Els actors Jaume Madaula, Pep Muñoz, Mariona Ribas i Marta Tricuera van recrear els poemes amb ritmes contrastats i entonació expressiva i intencionada. Únicament van quedar entorpits per ocasionals acoblaments dels micròfons. La dicció de tots, per cert, envejable en un moviment escènic pausat a sobre d’un fons canviant (de vermell a blau) on s’emmarcaven, quedant com a siluetes retallades.
Carolina Bartumeu, al violoncel / LLUÍS FRANCO
Tot plegat va quedar agrupat per blocs temàtics sobre grans temes com la mort, la vida, l’amor, el pas del temps i altres eixos nodals de la poesia shakespeariana amb els quals l’obra connectava amb l’actualitat.
En aquest sentit, l’espectacle va assolir una poètica de drama íntim emergent, que apel·lava a la col·lectivitat en la dignitat i noblesa de sentiments exposats, com evidenciava el sonet Cansat de tot plegat.
Entremig, articulant cada bloc segons els temes per les intervencions cantades, hi havia Marina Prades, secundada pel violoncel de Carolina Bartumeu i per la guitarra elèctrica i la veu d’Oriol Padrós. Més enllà de la solvència i d’una veu preparada en altres estils musicals i amb personalitat, Prades va convèncer amb àries barroques procedents de L’incoronazione di Poppea, de Monterverdi, The Fairy Queen, de Purcell, i acabant amb la mort d’amor que és el lament de Dido i Eneas d’aquest últim anglès. Una peça que va cloure aquesta meditació teatral.
Mariona Ribas, a ‘Feliç, perquè t’estimo’ / LLUÍS FRANCO
Feliç, perquè t’estimo té el mèrit de fer accessible i atractiu un recital de poesia. A més, l’obra convida a la reflexió sobre temes essencials en la consciència de l’ésser humà, a través de la bellesa immersa de la paraula.
En resum, l’espectacle, coproduït per Pere Urpí, va ser un èxit, tal com va quedar reafirmat en l’interessant col·loqui post-funció entre artistes i el públic del Saló del Teatre Principal.
