Mobilitat reduïda és un concepte que potser ens queda lluny, però tots el tenim més a prop del que creiem quan anem a fer la compra i tornem carregats, quan ens lesionem i anem amb crosses o cadira de rodes o quan una dona està embarassada, per posar alguns exemples. Una de les assignatures pendents de Sabadell és millorar l’estat de les voreres.
Una dona passa amb un cotxet entre dos obstacles a la vorera de la plaça del Farell, a Ca n’Oriac / VÍCTOR CASTILLO
En aquest sentit, ahir dilluns l’Ajuntament va aprovar destinar 1,1 milions d’euros més a millorar ferms i voreres de tota la ciutat. En l’àmbit preelectoral, per la seva part, el PSC va anunciar ahir que es compromet a destinar 900.000 euros anuals durant cinc anys per aplicar el nou Pla d’Accessibilitat. “El nostre compromís és que el pla no quedi en paper mullat”, assegura l’alcaldable Marta Farrés.
Disseny universal
Fer la vida més fàcil és l’objectiu del disseny universal, un concepte que pren força en els últims anys i defensen arquitectes especialitzats en accessibilitat com la sabadellenca Emma Vives, que explica que d’aquesta manera l’objectiu és dissenyar productes, entorns i serveis “aptes per a l’ús del màxim nombre de persones sense necessitat de fer adaptacions ni un disseny especialitzat”. Pensant en aquesta qüestió des de l’inici, i no havent de treballar posteriorment per fer accessibles aquestes coses.
Tot just sortint de casa
Rampes d’accés. Com haurien de ser? tant en l’espai públic com al privat –entrada d’habitatges o blocs de pisos–, les normatives d’edificació i accessibilitat determinen el pendent màxim d’una rampa. Ara bé, en alguns casos aquestes rampes són realment difícils de superar.
Voreres sense obstacles. Què ens trobem: passejant per Sabadell, és habitual trobar-se un pal de fusta que aguanta cablejat enmig de la vorera o dificulta el pas. També poden haver-hi cotxes, o arbres fins i tot, que posen dificulten que es pugui caminar amb seguretat, continuant un recorregut.
Embornals als passos de vianants: Quin problema suposen? En alguns passos de vianants hi ha embornals que poden ser un perill per les persones cegues, les que van amb bastó o amb cadira de rodes si alguna d’elles hi queda encallada. I també són un problema en alguns casos tant el desnivell com el petit graó entre la calçada i la vorera.
Continuïtat en el paviment per a persones cegues: d’entrada, no totes les voreres, quan estan a punt d’arribar a un pas de vianants, tenen els panots que indiquen aquesta situació. I, en altres casos, hi ha discontinuïtat en el paviment, la qual cosa no garanteix ni la seguretat ni l’accessibilitat d’aquestes persones.
Guals accessibles. Com haurien de ser: la superfície plana del gual hauria de cobrir tota la vorera, no només un tros. L’altra cosa a tenir en compte és que, si els guals serveixen per facilitar l’accés, no el facilita per a les persones amb mobilitat reduïda que alguns tinguin casos hi hagi més d’un dit d’alçada entre la calçada i la vorera.
Informació
Prèvia. Abans de sortir de casa: per garantir la cadena d’accessibilitat i que totes les persones es puguin desplaçar de forma segura, còmoda i autònoma, també cal que la informació prèvia a la realització d’una activitat sigui accessible per a tothom. Que estigui a l’abast i que sigui comprensible per facilitar el coneixement a les persones interessades.
Al carrer. Comprensible: una de les claus del disseny universal que defensa l’arquitecta sabadellenca Emma Vives és que la informació sigui perceptible i el seu disseny comuniqui de manera eficaç la informació necessària per a l’usuari. Que es pugui moure de forma autònoma pel carrer i arribar a un lloc o en un hospital o una universitat, per exemple.
Quan ens desplacem
Pujar i baixar del cotxe. On s’ha de parar? A l’hora de desplaçar persones amb mobilitat reduïda, cal tenir en compte el lloc on ens podrem aturar perquè baixin les persones que puguin tenir mobilitat reduïda. Hi ha espais habilitats com els de càrrega o descàrrega.
Les parades d’autobús. Fora obstacles: els autobusos no s’aturen mil·limètricament sempre al mateix lloc i, quan en una parada d’autobús hi ha obstacles com arbres enmig del pas, dificulten la circulació dels usuaris, tant dels que esperen per entrar com els que baixen de l’autobús.
El ‘gap’ al tren o a l’autobús. Un espai problemàtic: el tros que hi ha entre l’andana i el tren, o entre la marquesina i l’autobús, pot ser un problema per a qualsevol persona, ja que li pot caure el bitllet o el telèfon mòbil. I més en una persona amb cadira de rodes, per exemple, si una d’elles es queda encallada quan entra al tren.
Il·luminació. Seguretat: “Si l’espai públic no està cuidat, es fa atractiu per als delinqüents”, assegurava la directora de l’Escola de Seguretat i Prevenció de la UAB, Montserrat Iglesias-Lucía, en una entrevista amb el D.S. La il·luminació és clau en aquest sentit, i permet que els carrers siguin transitables per totes les persones.
