[Josep Mercadé, periodista]
Esteu preparats per a la campanya electoral ara que està a punt de començar? La resposta més habitual podria ser una certa indiferència pel fet que les campanyes perden molt del sentit que podien tenir fa temps. La comunicació política ha modificat els canals tradicionals amb la irrupció de les xarxes i els missatges segueixen unes pautes d’emissió diferents. Per tant, la recepció és també diferent i l’estratègia comunicativa en aquest àmbit incorpora nous viaranys.
De tota manera, és en campanya quan s’agrupen gran part dels missatges i les candidatures entren al mercat d’ofertes sobre el futur de la ciutat. Però les campanyes pateixen d’un seguit d’incongruències que les fa poc creïbles. La primera és la despesa autoritzada a totes les candidatures. Una ordre del Ministeri d’Hisenda i de la Funció Pública publicada al BOE el passat 5 d’abril regula les despeses de les activitats electorals. La incongruència rau en la limitació a 0,11 euros per cada persona que figura al cens electoral. Aquest és el màxim que les candidatures poden gastar en propaganda.
En el cas de Sabadell, sobre un cens electoral en números rodons de 155.000 electors, vol dir que les candidatures que es presenten a la ciutat només poden gastar 16.500 euros també en xifres arrodonides. Si fem la comparativa amb un municipi petit, posem per cas que tingui 500 persones inscrites al cens electoral, la despesa màxima seria de 55 euros. Convindreu amb mi que feta la llei, feta la trampa, ja que el que és més probable és que les candidatures amb més possibilitats d’obtenir representació al consistori de Sabadell superaran el límit oficial fixat pel ministeri.
A partir d’aquí, venen els missatges que cadascú farà servir per seduir l’electorat. Novament, disposem d’un mercat de missatges, alguns més afortunats i d’altres, incongruents. A les municipals, la majoria opten per personificar-ho a la realitat de cada municipi. Però hi ha qui unifica els lemes com si, més que d’unes eleccions locals, es tractés d’unes autonòmiques o generals. Per tant, n’hi ha per a tots els gustos.
Els que governen, però, no saben si el que han fet a cada mandat satisfà la major part de la població fins que se sotmeten a l’examen final de les urnes. S’ho juguen tot aquell dia, però, en canvi, tenen l’avantatge que la seva campanya electoral no comença quinze dies abans de les eleccions, sinó el primer dia que governen un país o una ciutat. En aquest cas, no parlem d’incongruència, sinó de realitat pura.
