El 5% és segurament la xifra que tenen més present els partits que es presenten a les eleccions municipals, especialment els més petits i que no tenen una infraestructura o suport d’àmbit nacional. Aquesta és la barrera que han d’assolir per aconseguir representació al ple. I és que al llarg de la història, des de la primera cita electoral el 1979 i fins el 2019, 60 candidatures s’han quedat sense cadira a Sabadell.
Una situació que ha viscut més vegades ERC, en sis ocasions (1979, 1983, 1987, 1991, 1995 i 2011). També cal dir que és el partit més antic i l’únic, preservant aquestes sigles, que s’ha presentat a totes les cites amb les urnes. De fet, l’evolució del vot republicà a Sabadell ha estat progressiu: passant de l’1,5% inicial al 20,1% actual. En aquest període, ERC ha anat creixent, incrementant-se cita rere cita: de l’1,7%, 2,2% i 3,6%.
Per darrere, hi ha el PP, amb tres, figurant com a Partit Popular (1987, 1991 i 2019). A diferència dels republicans, els populars s’han quedat fora per molt poc, amb un percentatge de vots de mitjana per sobre del 3,5%. Cs i PACMA, forces recents, de nova creació -fa uns 20 anys de la seva fundació-, no han obtingut representació en dues ocasions. Els taronja, però, porten dos mandats a la sala de plens.
La fragmentació d’un i altre bloc fa aflorar el discurs del vot útil. Si fa quatre anys l’espai de confluència dels comuns i Podem es va dividir en diverses opcions, en aquests comicis a la capital vallesana no és tan evident i potser hi ha un ventall més ampli, i amb possibilitats de repartir-se els suports, a la dreta. Cal recordar que en aquesta comtessa hi concursen 11 formacions.
Gairebé la meitat entra al ple
Des de la instauració de la democràcia a l’Estat i la celebració de les primeres eleccions municipals el 1979 pràcticament la meitat (un 52%) de les opcions polítiques han accedit al plenari. En les 11 convocatòries celebrades -fins al 2019- s’hi han presentat 115 candidatures, de les quals 55 han entrat.
A les últimes eleccions va ser on més partits s’hi van presentar (16) i on més en van quedar fora (10). Mentre que en les cites de 1987 i 1991 el marge es va reduir, amb amb nou forces a concurs i sis que van obtenir representació i 11 forces, de les quals vuit van accedir a la sala de plens, respectivament.
Comuns i populars
En la història d’aquests 11 comicis, els comuns i PP han estat els partits polítics que s’han quedat més a prop i han acariciat una cadira. El 2019, Sabadell En Comú – En Comú Guanyem va sumar un 4,1%, amb 3.890 paperetes; el PP el 1991 va recollir 3.355 suports, un 4,5%.
