Pels habitants del barri de Ca n’Oriac hi ha una cita marcada en vermell al calendari. No és altra que la Romeria de La Fuensanta. Una jornada que reuneix centenars de persones any rere any. Fet que s’ha tornat a viure aquest dissabte durant la 71a edició. I és que ja des de primeres hores de la tarda, la parròquia del Sagrat Cor i els seus voltants s’han anat omplint de persones.
Inici de les celebracions
Els primers actes han començat cap a les 17 h. Moment en què la banda de música i els trabucaires han arribat a la parròquia. Posteriorment, han entrat dins l’edifici, donant pas a les celebracions amb el cant de l’himne de La Fuensanta. Uns instants molt emotius i intensos en els quals moltes persones s’han emocionat. A continuació ha parlat Antonio Padilla, president de l’Hermandad Nuestra Señora Virgen de la Fuensanta. “Per nosaltres és un orgull i veure la il·lusió de la gent és emocionant”, ha resumit. Per ell, les celebracions són un dels millors homenatges als seus orígens: “Els nostres pares van portar la verge en tren des de Múrcia, continuar amb les celebracions és seguir el seu llegat i recordar el que van fer pel barri”.
S’ha de viure
Acabats els parlaments i els himnes toca preparar la sortida de la verge. Un instant carregat de simbolisme. Desenes de membres de l’Hermandad van amunt i avall, tot ha de sortir a la perfecció. És la cita més important de l’any i tothom la viu amb gran intensitat. “Per mi és com tornar a néixer, una cosa molt gran que s’ha de viure per entendre-ho, són molts preparatius i nervis perquè tot surti bé i al final surt bé”, explica Elena Bermejo, vicepresidenta de l’entitat.
“És una cosa que portem a la sang, cadascú viu la fe seva manera. Vaig començar per una promesa, feta quan el meu pare va superar una intervenció quirúrgica”, comenta Miguel Paredes ‘Miguelico’, costaler des de fa 22 anys.
Peregrinació
Amb tots els preparatius enllestits, la verge surt de la parròquia. Les salves dels trabucaires es combinen amb la música, sonen crits de ‘guapa’ i des del sostre de l’edifici es llancen pètals de rosa com si fos confeti. Una estampa carregada de simbolisme i tradició. Els exteriors de la parròquia estan plens de gom a gom, tothom vol veure i tocar la imatge. Són instants de pur fervor en què els membres de l’Hermandad canten, resen i immortalitzen el moment.
La processó comença. Primer amb una volta a la parròquia i ja després enfilant l’avinguda Matadepera fins al seu destí, l’església de Sant Julià d’Altura. Allà hi dormirà la verge, fins al diumenge. Dia en el qual es concentren les altres parts de la celebració. Primer amb un dinar de germanor, en acabat amb la missa romera i, finalment, amb la tornada de la verge en processó al barri.
Fotos David Chao
