“És una feinada, però és tan enriquidor…”. L’escola Estel de Sabadell ha teixit i liderat aquest curs un treball cooperatiu entre diferents escoles d’Europa per afavorir els intercanvis acadèmics entre centres educatius. Tot sota el paraigua d’Erasmus+, un programa de la Unió Europea que subvenciona i afavoreix aquest tipus de relacions entre col·legis del continent. “Mitjançant un portal on moltes escoles es registren; pots contactar amb diferents centres i explicar-los quin projecte vols proposar”, indica Anna Bayer, directora de l’escola Estel, que afegeix que enguany “la temàtica l’hem fet girar entorn ‘El Petit Príncep’, que viatja per Europa” per treballar una càpsula educativa a cada ciutat —l’addicció a les pantalles, els hàbits alimentaris, els refugiats, les desigualtats de gènere i el canvi climàtic—.
L’escola sabadellenca ha estat la sala de comandaments que ha coordinat les sis escoles participants —de Grècia, Irlanda, Croàcia, Polònia, Itàlia i Espanya—. “D’aquesta manera, un màxim de cinc alumnes de cada país viatjaven al sisè país per a treballar un dels eixos d’aprenentatge”, apunta Neus Vallejo, coordinadora del programa a l’escola Estel. Al centre sabadellenc, en total han estat 17 els alumnes que han pogut gaudir de l’intercanvi, repartits entre els altres cinc països europeus que hi participaven. Com a escola coordinadora, l’Estel també s’encarregava de fer el tancament del programa, que va tenir lloc durant la setmana passada, quan els alumnes sabadellencs van acollir a casa seva aquells estudiants estrangers que els havien rebut anteriorment. En total, la ciutat va fer d’amfitriona a 17 alumnes de 6è de primària, 1r i 2n ESO i 17 docents.
“L’alumnat dels sis països ha treballat les cinc temàtiques diferents a l’aula i posteriorment s’ha dut a terme una posada en comú a cadascun dels viatges”, subratlla Vallejo. L’objectiu de tot plegat, il·lustra, és “donar a conèixer la cultura dels diferents països, amb la llengua vehicular anglesa i la possibilitat de mobilitzar un petit grup d’alumnes”.
Toca espavilar-se
“Quan l’estudiant es troba en una casa que no és la seva i amb una família nova, es veu obligat a comunicar-se en anglès”, diu Anna Bayer, que defineix l’intercanvi com “una experiència d’aprenentatge competencial”. El cert és que per norma general tothom sempre recorda aquell Erasmus que va fer quan era estudiant, per això, la directora també reivindica la importància del component emocional dels intercanvis acadèmics. Neus Vallejo, que ha viatjat als sis països, tasca que li pertocava per ser la coordinadora, apunta que “és una activitat que els apropa molt a altres realitats”. Ho diu fent referència, per exemple, a Polònia; que viu els estralls de la guerra a Ucraïna de ben a prop. “En el marc de la càpsula de desigualtats de gènere, en alguns països visitats, els estudiants van detectar que els alcaldes o els doctors eren homes”, sosté, “experimenten realitats diferents a les que viuen a casa”.
L’essència del projecte és que “esdevinguin persones crítiques i autònomes”, conclou la directora de l’escola Estel. L’experiència ha estat també una oportunitat per a l’alumnat de l’escola Estel per intercanviar coneixements i experiències. Així mateix, també ha estat una oportunitat per conèixer alumnes d’arreu d’Europa i establir vincles d’amistat que perduraran per sempre.
Tot i que ambdues professionals de l’escola asseguren que “és una tasca esgotadora”, reconeixen que és “altament gratificant i productiva”. De fet, ja plantegen com enfocar-ho de cara als propers anys. Volen seguir proporcionant aquesta experiència als seus alumnes perquè “porta l’ADN del projecte acadèmic de l’Estel”.
Jagoda. De Złotoryja (Polònia)
“Hem après molt de la cultura d’aquí. La veritat és que a Polònia tot és força diferent. Els horaris sobretot. El menjar d’aquí està bé, però m’agrada més el de casa meva! El dia que vam anar a Barcelona va ser molt divertit: vam explorar els racons de la ciutat, vam veure esglésies, monuments… Però de l’Erasmus em quedo sobretot amb la gent que he conegut. He fet amics nous i em guardo molts records. M’encantaria poder trobar-me d’aquí a uns anys amb totes aquestes persones que he conegut. Com a anècdota graciosa del viatge, hi ha paraules en polonès i en castellà que s’assemblen. Per exemple, quan dius gos, en polonès vol dir mitjons. Aquestes coses ens feien molta gràcia!”
Roko. De Split (Croàcia)
“Penso que la manera de viure entre Croàcia i Espanya no és tan diferent com me l’imaginava. Bé, la cosa més estranya d’aquí és que no hi ha jardins. A Split tenim molts més arbres! Hem vist diferents edificis de Sabadell i de Barcelona; i en general ha estat una bona experiència que crec que recordaré per sempre. He descobert moltíssimes coses que m’enduc a casa meva. Espero poder tornar a Barcelona per trobar-nos un altra vegada amb la persona amb qui vaig fer l’intercanvi, i també amb els seus amics de l’escola. Jugàvem a endevinar què ens estàvem dient amb l’idioma natal de cadascú. Per sort entenc una miqueta l’espanyol i acostumava a guanyar sempre! L’intercanvi és una experiència.”
Ian. Va anar a Grècia
“Anava a dormir, m’aixecava d’hora, esmorzava molt fort, anàvem a l’escola i després fèiem activitats amb les famílies. No fan berenar. Els horaris és el que més m’ha costat. La família que em va acollir va ser molt maca. Malgrat que sabien i entenien una mica el castellà, intentàvem parlar sempre en anglès. Així tots els practicàvem. Amb el noi que vaig fer l’intercanvi, que va venir a Sabadell, ens vam escriure unes setmanes abans per trencar el gel i agafar confiança. He fet amics del món; i veus que entre persones no hi ha diferències. Estic segur que si torna a Espanya, ens tornarem a veure. Surts de casa teva i arribes a una de nova. Has de socialitzar tant sí com no. Et treu de la rutina. El respecte entre persones és la base.”
Elisenda. Va anar a Croàcia
“Fins i tot m’han convidat a tornar quan vulgui! M’ho he passat molt bé i val molt la pena. Animo a tothom que pugui, a fer una experiència com aquesta. He après moltíssimes coses noves, de la cultura, de la gent… Però sobretot he après a compartir. He estat a un poblet molt a prop de Split i adaptar-me als horaris ha estat el que més ha costat perquè eren molt diferents dels d’aquí. A part d’aprendre, veus coses noves, altres maneres de fer, altres cultures. També he ensenyat moltes coses. Quan la persona amb qui fas l’intercanvi ve aquí, n’ets una mica responsable. Has de fer que estigui còmode i has d’ensenyar-li i explicar-li moltes coses. Coses del dia a dia, que pensem que són molt òbvies, per exemple.”
